La ‘pájara’
Quan la policia intervé els nostres mòbils o el nostre ordinador, que ve a ser el mateix, hauria de tenir límits legals a l’hora d’explorar-los. Ho dic perquè el telèfon és ja una sucursal del cap, de manera que entrar a la zona dels whatsaps, per exemple, ve a ser com envair el cervell. Un es caga mentalment en el seu pare moltes vegades al dia, hi ha gent que es caga fins i tot en Déu. Però ho fa de portes endins, motivat per un impuls momentani. No significa que hagi deixat d’estimar el seu pare o anar a missa. No, home, no. Si hi hagués un jutge capaç de revisar-nos el cap (cosa que sembla que no està gaire lluny de passar), es quedaria espantat davant les coses que pensem sense que tinguin cap repercussió en la realitat exterior. I si fóssim capaços d’entrar al cap d’algun jutge (com el de la tarima), canviaríem de nacionalitat.
El cap és sagrat perquè és immund. Hi ha gent que fantasieja amb la mort dels seus pares per heretar el piset, però continuen estimant-los. No és contradictori estimar una persona i fantasiejar que li dona un infart. En ocasions, com més l’estimes, més fantasieges amb la seva defunció. Els éssers humans som així, estem fets d’aquesta pasta. Però la majoria de nosaltres, per fortuna, coneixem bé la diferència entre el que imaginem i el que portem a la pràctica. Tot es pot imaginar, però no tot es pot fer.
Doncs bé, vet aquí que hem inventat un aparellet al qual transferim innocentment part del que ens passa pel cap. De manera que l’autòpsia de veritat, quan algú es mor, no és la que se li fa al cos, sinó la que se li fa a l’ordinador. Gràcies a aquesta màquina, recorrem les últimes pàgines web que va visitar el difunt, és a dir, coneixem les seves últimes fantasies, els seus últims desitjos. Fer públics els whatsaps d’algú és com fer públics els seus deliris més íntims. O sigui, que hauria d’estar prohibit, hauria d’estar regulat, hauria d’intervenir allí algú amb sentit comú que posés límit a aquestes invasions de l’ànima, perquè estem a dos passos de fer realitat el que passa en la pel·lícula Minority report. Jo també penso que Margarita Robles és una pájara i que es fica al llit amb l’uniforme, però mai ho hauria dit públicament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
