Hipocresia moral, obsessió ideològica

Camuflar com a posició ètica el que és simple propaganda ideològica no només no valida una causa, sinó que l’embruteix. Fer-ho, a sobre, des d’una televisió pública finançada amb l’esforç de tots els ciutadans afegeix perversitat a la decisió. I, en suma, convertir-se en corretja de transmissió del relat polític imposat des de la Moncloa, sense filtres, ni complexos, deixa la credibilitat per terra. Propaganda, consigna i ús fraudulent del servei públic televisiu, tot això és el que ha passat amb el xou que ha muntat TVE arran de la participació d’Israel al festival d’Eurovisió.

Només faltava la prepotència pròpia de qui es creu depositari de la moral i la veritat absoluta, per mantenir el sainet més enllà del seny imprescindible. Per això, quan els vots ciutadans no li han donat la raó, el zelador del dogma ha entrat en còlera: ¿és conspiració judeomasònica? ¿És el Mossad que entra al cervell del ramat? ¿És que els gestors de les votacions són un desastre professional? Ho resumia l’Antoni Gelonch en una de les seves piulades iròniques: "Vaja, vaja, @rtve. ¿Feu una auditoria perquè el vot popular fou favorable a Israel? ¿La féreu rutinàriament? ¿Establíreu llistes negres? ¿No ha sortit bé l’intent d’adoctrinament? ¿Creieu que la gent no sap votar o s’equivoca? ¡Relaxeu-vos una mica, perquè fa la sensació que tampoc no sabeu perdre!". En tot cas, és un fet que el director de TVE arrossega la televisió pública en favor de la seva posició ideològica. Des de la perspectiva periodística, és inacceptable.

I ho és encara més quan es posa la lupa en els punts centrals. D’entrada, cal preguntar-se per què TVE té posició sobre aquest conflicte, i no sobre cap altre. ¿Tenia posició moral quan informava sobre els partits del Mundial a Qatar, país que destrueix els drets fonamentals, finança el terrorisme i va utilitzar mà d’obra esclava per a construir estadis? ¿En té quan informa sobre la tragèdia de les dones de l’Afganistan, o de la lluita opositora de l’Iran, o dels presos polítics de Maduro? ¿Ha fet algun rètol al respecte, en algun moment? ¿Ha mostrat preocupació pel que passa ara mateix al Congo? ¿Per les víctimes al Iemen? No. Només sobre Israel, perquè Israel pertany a la propaganda ideològica de l’esquerra que Podemos i Sumar dominen i Pedro Sánchez ha comprat. Israel congria les dèries obsessives d’una ideologia que menysprea profundament les democràcies liberals, però baveja amb les pitjors dictadures. En el cas de l’extrema esquerra, l’odi a Israel és un clàssic. En el cas de Sánchez, ha esdevingut la coartada perfecta per tapar les moltes misèries que acompanyen el seu mandat. Inexistent en els debats del món, Sánchez agafa el tema palestí per moure una mica la cua en el panorama internacional. La kufia ven, i si es pot pujar a la gepa d’un esdeveniment musical de milions de persones, l’oportunisme queda ben palès. Decidida la jugada, TVE es converteix en el Pravda que li reprodueix el relat.

Notícies relacionades

L’‘esgarriacries’ Flick

El somriure de les Glòries

El més obscè de tot és el simplisme a què redueix una situació tan tràgica com la d’aquest conflicte. És clar que cal parlar de les víctimes de la guerra, però de totes: de les de Gaza i de les organitzacions terroristes que dominen la franja des de fa 14 anys i que condemnen la seva població a un cicle de violència; dels milers d’israelians que també han mort assassinats; de les persones segrestades als túnels de l’horror; de les violacions massives a dones i nenes; de la cantant Yuval Raphael, que va sobreviure a la matança del festival Nova amagada durant vuit hores sobres desenes de cadàvers. I si es vol parlar del conflicte, també cal parlar del paper de l’Iran i de com ha atacat Israel des de cinc punts diferents. El conflicte és enorme, complex i multipolar, però un anunci de TVE el converteix en un simple pamflet.

Per què ha tingut tants vots Israel? Per tot això. D’entrada, perquè és TVE la que posa Israel al centre de la diana, i, en deixar entreveure el seu llautó propagandístic, polaritza el vot. No tothom compra el relat maniqueu de l’esquerra sobre el conflicte, ni tothom està disposat a seguir la consigna ideològica que ens venen des d’una televisió pública. Tot plegat, deplorable i inútil, perquè aquest trist conflicte no es resoldrà amb la propaganda dels qui usen les víctimes per defensar la seva ideologia.