Tempesta de festivals /
Amb una primavera estival, comença la temporada de festivals musicals, centrats a Barcelona durant el primer tram i localitzats, majoritàriament, durant el més intens de l’estiu, a l’Empordà i la Costa Brava. La febre festivalera, a la qual avui el diari dedica un especial, no es limita a les ubicacions més tradicionals, a una part concreta del territori o als esdeveniments amb més projecció mediàtica, sinó que s’estén arreu de Catalunya en formats més reduïts, des del Pirineu fins a Lleida o el litoral de Tarragona. L’oferta inclou no només música d’èxit o contemporània, sinó també altres àmbits com la música popular o la clàssica.
La cultura dels festivals s’ha anat consolidant amb el temps i s’ha ampliat amb múltiples variants, des de les iniciatives locals fins a les grans corporacions especialitzades en aquests esdeveniments, i des d’una orientació al públic proper fins a convertir-se en un instrument de dinamització del turisme cultural urbà. També ha creat un públic sovint fidel, ja sigui per proximitat geogràfica, pel reclam de grans figures o per la tradició d’assistir a una cita que, cada vegada més, no és només un esdeveniment musical, sinó que incorpora propostes gastronòmiques, festives i de promoció professional.
Hi va haver qui va augurar que es tractava d’una bombolla a punt d’esclatar. Tanmateix, la constància anual en la programació dels festivals més consolidats, juntament amb l’aparició de nous formats i propostes, ha desmentit aquesta previsió. Aquest model s’ha acabat instal·lant en l’imaginari col·lectiu no només per l’oferta estrictament artística, sinó també perquè els festivals han esdevingut espais de trobada i connexió. Les dades més recents, com les recollides a l’Anuari de la Música 2025, indiquen que més de mig milió de persones assisteixen a les quaranta cites més populars, amb increments sostinguts any rere any.
En contraposició als grans concerts d’una sola nit, immersos en un procés de gigantisme i responent a altres lògiques, els festivals d’estiu són esdeveniments culturals que aposten per la varietat, tant si es concentren en un cap de setmana com si s’allarguen durant diverses setmanes. En el primer cas hi ha els esdeveniments que podem anomenar macrofestivals, com el Primavera Sound, que marca l’inici de la temporada, el Sónar, el Cruïlla o propostes específiques com Share o Rockfest, amb cartells centrats en propostes innovadores i d’abast internacional i massiu. En el segon cas hi ha els cicles boutique, caracteritzats per una major heterogeneïtat de plantejaments musicals i formats. La capacitat de renovació del model es fa evident en la convivència, a Barcelona, de l’històric Grec, que enguany celebra cinc dècades d’existència, amb noves propostes com Les Nits d’Occident, al Palau de Pedralbes.
Els més estrictament estiuencs centren la seva atenció en les actuacions i en l’oferta paral·lela de lleure. Però hi ha casos en què el festival amplia els seus interessos per convertir-se en un ecosistema que ajuda al teixit industrial i professional de la música, permet la irrupció de nous valors o promociona fòrums d’intercanvi d’idees i innovació. En aquest àmbit també hi té un paper destacat l’efervescència creativa i emprenedora de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
