Sánchez després dels ‘whatsaps’

Però el Govern pateix i se sent apallissat perquè els ja famosos whatsaps han protagonitzat tota la setmana i, en la sessió de control, un tronant Feijóo va poder atacar: "Faci el favor i marxi, convoqui eleccions". Va recordar aquell "marxi, senyor Gónzalez" d’Aznar quan a Felipe l’assetjava tothom per terra, mar i aire. ¿D’on havien sortit els whatsaps? ¿De l’UCO de la Guàrdia Civil? ¿Dels jutjats? Terrible. El ministre per a tot, Bolaños, feia el cor fort i sentenciava que difondre converses privades del president és delicte. Però, de sobte, el ministre Ábalos –imputat per corrupció al Tribunal Suprem– va dir que ell havia facilitat alguns missatges.

¿Alguns? ¿Tots? ¿És un avís a Sánchez que, si no el protegeix, hi hauria més whatsaps i més verinosos? ¿De missatges amb altres ministres sobre instruccions del president? ¿D’irregularitats sobre el rescat d’Air Europa o de temes més tèrbols, com Veneçuela? ¿Per què Ábalos canviava la seva línia de defensa i embrutava el Govern? Misteri, però un solvent periodista valencià que l’ha seguit durant anys escriu: "Morirà matant i intentarà sobreviure i, si no ho aconsegueix, és probable que al seu voltant tot quedi fet cendres".

¡Cendres! I a sobre un mitjà digital diu que hi ha un informe de l’UCO, desconegut i encara pendent d’enviar al jutjat, que dirà que Santos Cerdán, ara el gran capatàs del PSOE i que trafica amb Puigdemont, va acceptar regals: un Volvo i un Audi. Poden ser intoxicacions i em diuen que –de moment– no hi ha més missatges. Però la xafarderia i el morbo són l’escopeta nacional, i així fins i tot la derrota parlamentària del tractat d’amistat amb França ha passat desapercebuda.

I una enquesta d’El Mundo diu que el 72% creu que les filtracions perjudiquen el president. ¡Tot i que només fos la meitat! I tot pocs dies després de la Gran Apagada, que, d’alguna manera, qüestiona la política de Teresa Ribera, que ha permès que els preus de l’electricitat siguin inferiors als europeus, i així ha aconseguit un plus de competitivitat.

Ja el dilluns 5, en la inauguració de les jornades del Cercle d’Economia, vaig notar Sánchez –sempre hàbil i amb les dades oportunes a la boca– no apagat, però sí menys alegre. I en quinze dies ha rebut dues inesperades dutxes d’aigua gelada: la Gran Apagada i els whatsaps. ¿Què busca el seu antic i íntim associat? El secretari d’Organització sempre en sap molt. I en tot partit hi ha d’haver temes inconfessables. ¿Fins i tot delictius?

Fins ara sabíem que la seva majoria de la investidura s’havia convertit –per Podem i Puigdemont– en una majoria, a tot estirar, ocasional. I que Sumar és un soci de govern incòmode. Més quan la por de Putin, i de Trump, fa que tot Europa vulgui pujar la despesa en defensa i Merz, el nou canceller alemany que governa amb els socialistes, diu que l’Exèrcit alemany serà el més poderós d’Europa. I París i Londres aplaudeixen. ¿Qui ho hauria dit fa molt poc?

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

Fins avui Sánchez no tenia majoria, però trampejava amb l’ajuda d’una economia que creix i crea ocupació i per l’absència d’una majoria alternativa per a una moció de censura. Ara ha patit la dutxa d’aigua gelada de la Gran Apagada i s’enfronta a noves i perilloses derivades del cas Ábalos. I Feijóo, que ha de galvanitzar el seu partit de cara a un congrés que vol triomfal –que fins i tot Ayuso aplaudeix amb les orelles–, serà més agressiu que mai.

No ho té gens fàcil. Però el capitalisme existeix. Diguin el que diguin els patrons (compte amb la pugna Garamendi-Cuerva de dimarts vinent, a Cepyme), l’Ibex va superar divendres la cota del 14.000, el punt més alt en 17 anys. I la borsa espanyola és, amb l’alemanya, la que més s’ha revaloritzat aquest any: un 20%. ¿Les penes amb pa són menys penes.