Les àvies i 6.000 fosses

Els poders públics de l’Estat van enterrar així, amb el flamant Govern de Felipe al capdavant, les pioneres i semiclandestines iniciatives ciutadanes d’exhumació de fosses de finals dels setanta. La recuperació de les restes òssies de les desenes de milers, centenars, aclaparadorament republicans, enterrats de qualsevol manera en qualsevol paratge pels seus assassins va ser només un miratge. Aquest canvi les va frenar de cop. El socialisme al comandament va tallar en sec tota vel·leïtat de justícia i reparació.

Notícies relacionades

La mobilitat al Vallès

Abascal no ens vol

I així van deixar passar el temps, perquè el temps, al capdavall, ho sepulta tot. Mentrestant, elles s’anaven morint. I clar, la meva àvia, com tantes, va morir. Sempre amb el record de Mario, el seu germà, present. Amb aquesta ferida cremant al pit. Mario, el petit de tres germans, que es va allistar voluntari a la Columna Macià-Companys després que als carrers de Barcelona les forces lleials a la Generalitat, amb el president Lluís Companys al capdavant, derrotessin l’Exèrcit insurrecte amb l’ajuda de centenars, potser milers, de ciutadans convertits en milicians que van combatre a trets els seguidors militars alçats contra la República.

TVE ha estrenat ara un ingent treball, El país de las 6.000 fosas, que si bé arriba tard no deixa de ser reparador, en el sentit que almenys surten a la llum aquestes 6.000 fosses comptabilitzades on es té certesa que jeuen desenes de milers de víctimes d’un cop militar que es va convertir en una autèntica escabetxada, beneïda per l’Església espanyola. A més de per la impunitat de les atrocitats de Franco i del franquisme.