Un Fòrum de Pau i Seguretat clau

El dia de l’apagada, li vaig escriure un SMS a Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO i director general de continguts de Prensa Ibérica, i li vaig dir: "¡Estic impressionat per la increïble publicitat que heu organitzat per al Fòrum de Pau i Seguretat!" Era una broma amb ànims i energia positiva per a un dia complicat.

Descobrim que l’euro digital serà meravellós, però amb efectiu a la butxaca. Tota una generació va aprendre a moure’s sense Google Maps; la ràdio va ser el vincle amb el món. Unes hores més i s’esgotaven els diaris de paper. Finalment i per raons òbvies d’agenda, el Fòrum de Pau i Seguretat a Europa, gran novetat a Catalunya, es retardarà una mica. En paral·lel, la seva importància i conveniència han augmentat exponencialment.

Les cancelleries europees s’han fixat amb atenció en l’ocorregut a Espanya. Saben que una cosa similar pot passar als seus països.

La UE té un seriós problema de falta d’interconnexions d’alta tensió. Al març, la Comissió Europea presentava el seu Pla d’Acció per a una Energia Assequible que preveu accelerar la posada en marxa de reformes estructurals, començant per la infraestructura, per enfortir els sistemes energètics. Però molts no volen tenir una línia d’alta tensió davant de casa. Mentrestant, Espanya en vol prescindir, i Alemanya ha renunciat ja a la seguretat addicional per al subministrament que ofereixen fonts d’energia com la nuclear.

El 2021, el Ministeri de Defensa austríac va publicar un manual d’emergència davant un possible blackout de fins a cinc dies. A Espanya, en comparació, vam ser ràpids a restablir el subministrament. El parlem llavors a la ràdio amb Josep Cuní, col·laborador d’EL PERIÓDICO i actualment a RNE. Suècia i Finlàndia, entre d’altres, fan el que Àustria.

Des de l’intent rus d’invasió massiva d’Ucraïna el 2022, la UE viu un canvi de paradigma. Països marcadament pacifistes entenen les creixents amenaces per a la seguretat i volen estar preparats.

Segons informacions publicades per mitjans alemanys, el servei d’intel·ligència germànic (BND) considera que Rússia veu Europa com un enemic sistèmic. En conseqüència, Rússia s’estaria preparant per a un enfrontament de llarg abast amb l’OTAN. Una "confrontació militar directa" s’ha convertit en una opció per a Rússia, en paraules de Bruno Kahl, cap del BND.

A Berlín hi ha converses sobre un possible desplegament de part de l’arsenal nuclear francès, o en el seu cas, de l’hipotètic desenvolupament d’un arsenal de dissuasió propi. Mitjançant un canvi constitucional, el futur Canceller Friedrich Merz vol invertir impensables sumes de diners en seguretat, defensa i infraestructures.

Des de la Universitat de l’Exèrcit es planteja el debat sobre com aconseguir un màxim aprofitament de les ingents inversions, apostant per la innovació i el talent, ubicats amb freqüència en empreses emergents tecnològiques, així com en el foment de les tecnologies de doble ús. EL PERIÓDICO informava sobre els "plans espacials" i les innovacions estratègiques "d’alt interès" per a la defensa que sorgeixen a Barcelona.

La gran indústria incideix en la necessitat d’apostar per l’estandardització de materials i equipament utilitzats pels exèrcits de la UE, i de l’OTAN.

Per si de cas, a Alemanya volen adequar "al més aviat possible" les xarxes de metro de les grans ciutats com búnquers per a la població, mentre l’exèrcit treballa en plans logístics per moure tropes i materials, en col·laboració amb l’empresa privada. Per exemple, Lufthansa, DHL o Deutsche Bahn. S’han adonat que els trens necessiten un estoc extra de locomotores dièsel, per si falla la llum.

Des d’Espanya, Ucraïna i Rússia estan lluny. Però mitjans especialitzats en defensa alerten sobre una presència de submarins nuclears russos més gran a l’Atlàntic, i Newsweek va informar de la presència de grups de vaixells davant les costes de Portugal.

Notícies relacionades

Investigar sense apriorismes

Reconciliats amb el Barça, amb l’equip

En el marc del Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, presentat pel Govern d’Espanya, Catalunya ha de poder contribuir amb efectius, així com en tecnologia i indústria, en percentatges corresponents a la seva població i PIB. Regions dinàmiques d’Europa, com Baviera, mostren el camí a seguir.

En paraules del CEO d’Airbus Defence and Space, Michael Schöllhorn, recollides per Agenda Pública, "tots volem la pau, però el camí per salvaguardar-la és mostrar fortalesa".