La UE aposta per la dissuasió
Si Espanya no és solidària amb la Unió Europea, ni amb l’OTAN, els nostres socis no ho seran amb nosaltres quan els necessitem

Recentment, EL PERIÓDICO es feia ressò dels legítims dubtes respecte a l’amenaça russa. A Alemanya volen estar preparats per a la guerra, en paraules del ministre de Defensa, Boris Pistorius (SPD, socialdemòcrata), davant la pública ARD. I donen xifres:
Aviat Rússia produirà en un semestre tantes armes com l’arsenal complet dels exèrcits alemanys. Amb costos menors, la seva despesa militar no és comparable a l’occidental. "Han implementat una economia de guerra i segueixen el seu rearmament", afirma Pistorius. "No hem de pensar" que es pararien "a la frontera d’Ucraïna". Oficials de l’OTAN afirmen que poden produir cada any tres milions de projectils d’artilleria –més que "els 32 països de l’OTAN junts"–. Un estudi de l’Institut de l’Economia Global de Kiel (IfW Kiel) reconeixia un important increment de producció. Per exemple, en tancs: el 2022, n’eren 123 unitats. A principis del 2025 ja arribaven a les 387. En només un trimestre, Rússia produeix més tancs que tots els que la Bundeswehr té disponibles –339 a principis del 2025; el 2004 en va tenir 2.400–. De moment, els russos envien la majoria de les seves unitats a Ucraïna. Quan la guerra acabi "les dimensions dels seus exèrcits seran considerables".
Per l’experta en seguretat Stefanie Babst, es tracta d’"una guerra contra la democràcia occidental, l’ordre de seguretat europeu, la UE i l’OTAN". El general major Horst von Butler, comandant del NAT Joint Warfare Centre, citava amenaces directes de la televisió pública russa: "Els coets Orestxnik poden arribar a les bases americanes de Polònia en 11 minuts, a Rammstein, a Alemanya, en 15 minuts, fins als quarters generals de l’OTAN a Brussel·les en són 17". Carlo Masala, professor de la Universitat de la Bundeswehr, va parlar d’una "agenda neoimperial" en què és realista assumir que el Kremlin pugui "desafiar" l’OTAN. La televisió russa es referia a "Finlàndia, Varsòvia, els països bàltics, Moldàvia [...], Tallinn", i després "Alaska", "tot" ha "de tornar a l’Imperi rus". Els futurs efectius dels exèrcits russos seran d’1,5 milions de soldats. "Una amenaça molt real per als territoris de l’OTAN", va reblar Masala. També va matisar els riscos: "Rússia no atacarà tot Polònia", ni tampoc "perpetrarà un atac directe a Alemanya". Probablement "farà un test a l’OTAN" mitjançant un atac limitat a alguns dels seus territoris. La pregunta és com reaccionarà l’Aliança. "Si l’OTAN no ho fa de manera unànime, llavors el president Putin haurà aconseguit el seu objectiu, la destrucció de l’arquitectura de seguretat europea". I allà és on entra Espanya. Rússia queda lluny; les amenaces que ens esperen venen del Sahel.
Si Espanya no és solidària amb la UE, ni amb l’OTAN, els nostres socis no ho seran amb nosaltres quan els necessitem. Com a "element clau de la postura reforçada de dissuasió i defensa de l’OTAN" davant la nova realitat, Espanya lidera una brigada multinacional a Eslovàquia, com a desplegament permanent que, segons fonts consultades, es prepararia per acollir en cas de conflicte una brigada de soldats de l’Exèrcit de Terra, ampliable.
El que ja hauria començat, segons sospiten serveis d’intel·ligència, són els atacs híbrids; a cables de comunicació submarins, a centres logístics de paqueteria o mitjançant vols de reconeixement de drons a casernes i a infraestructures crítiques. "La ciutadania no és conscient de l’amenaça massiva a la nostra seguretat", va afirmar el parlamentari verd Konstantin von Notz.
El Govern federal treballa en secret en el Pla d’Operacions Alemanya, que preveu la col·laboració entre militars i civils en cas de conflicte. El coronel Armin Schaus, del Comando de Direcció Operativa, sap que el seu país es convertiria en un gran hub logístic per a enviaments de tropes i materials cap al flanc aquest de l’Aliança. Tenen fins i tot plans de protecció civil davant atacs aeris, de drons, de míssils. Per això les necessàries inversions per aconseguir la sobirania tecnològica, i eficients escuts antimíssils europeus. ¿Podem estalviar-nos tot això? El 14 de juliol, el president francès, Emmanuel Macron afirmava que per "ser lliures cal ser temuts". La UE ha triat la dissuasió com a vacuna contra la guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.