Sobirania en seguretat i defensa

La Comissió Europea assegurava en un informe que la "sobirania digital (...) no només significa que Europa tingui accés i pugui utilitzar una tecnologia, també (...) el seu ús en línia amb els principis bàsics i normes" de la UE. Existeix una "creixent preocupació (...) en la ciència, la tecnologia, en els debats sobre polítiques d’innovació" respecte a "interferències foranes no desitjades". La UE "és dependent" de l’exterior per "no tenir" algunes tecnologies, referències de coneixement, components tecnològics i matèries primeres.

El sistema de Cloud de l’exèrcit alemany serà de Google, un cas pràctic de les fronteres de la sobirania digital europea. La UE no ha invertit en anys com els anomenats hyperscalers americans. El desfasament inversor no es pot compensar tan ràpid. Seran necessàries grans inversions sostingudes en el temps. També en infraestructura física com a servei, on els proveïdors europeus utilitzen en part components forans.

Quant a software per a anàlisi de dades i IA per a la lluita antiterrorista i la defensa de la democràcia, el Govern alemany sospesa l’ús generalitzat de Palantir per a les seves policies. Amb ajuda de la IA, indaga de cap a cap de bases de dades per trobar referències que, d’una altra manera, passarien inadvertides; els experts el consideren el millor software disponible. L’Obs va qualificar l’empresa de "pròxima a la CIA". El seu CEO, Alex Karp, destacava el "gran rol" que juguen en el contraespionatge, amb casos provats a la UE –i als lands alemanys que l’utilitzen. A mitjà termini caldrà "una solució europea", afirmen a Alemanya. Diverses empreses ho han intentat. A Barcelona es va parlar d’IndraMind; amb talent espanyol que podria contribuir a fer que els cossos de seguretat "comptin amb les millors eines".

Els nous tancs polonesos vindran de Corea del Sud. També a Alemanya saben que no podran absorbir els increments de producció necessaris per cobrir tota la demanda, entre d’altres per falta de mà d’obra.

La solució està en països confiables de la UE. Espanya ha de ser protagonista. Mitjançant empreses pròpies, aliances estratègiques amb europeus, i captant inversions de la indústria de defensa. A Alemanya es dotaran de fonts de finançament i capacitats d’endeutament addicionals. Raül Blanco, director executiu d’estratègia de Sapa, va destacar la importància de les aliances i de la participació en grans projectes europeus, en contraposició a les fusions transfrontereres. Luis Furnells, president d’Oesía, defensava el model d’acords estratègics entre companyies, que permet "estar fusionats tecnològicament amb tots". Per Furnells, és imprescindible poder "incrementar les capacitats per als nostres exèrcits". Això serveix per exportar. En conseqüència, la indústria de la defensa ha de tenir proximitat física a les Forces Armades.

Notícies relacionades

Atacar sense acusar abans

¿Aznar no era un home d’Estat?

Ja van vuit anys amb la Xina augmentant les seves vendes a Alemanya: exporta el doble del que els compra. És molt competitiva en indústries com l’automoció i la química –al seu dia, liderades per Europa. Les polítiques d’aranzels dels EUA anuncien l’arribada massiva de productes xinesos, amb preus ruïnosos per a les empreses d’aquí. La nostra indústria s’ha de mantenir forta en la seva alta qualitat i estàndards, i en productes de nínxol. Són clau la inversió en innovació, la millora de la competitivitat i la reducció d’excessos burocràtics.

Ho vaig comentar al Fòrum a Barcelona: les inversions en seguretat i defensa en el si de la UE són una gran oportunitat per a la indústria catalana i espanyola, crearan llocs de treball d’alt valor afegit, i innovació tecnològica aplicable a usos civils. ¡No deixem que aquest tren passi de llarg.