¿Es pot frenar la proliferació nuclear?

Amb seu a Viena, la CTBTO no és ni la més gran ni la més coneguda organització del sistema de les Nacions Unides. No obstant, el seu rol és crucial. El 2006, la seva xarxa global de sensors IMS va ser capaç de detectar el primer test nuclear de Corea del Nord. La CTBTO naixia el 1996 per portar a terme l’aplicació d’un tractat internacional que prohibeix les explosions atòmiques, impedeix la proliferació d’armes nuclears, així com el desenvolupament i els assajos de noves bombes, recolzant el desarmament. 187 països l’han firmat i 178 l’han ratificat. Entre aquests, no hi ha potències nuclears com els Estats Units, la Xina, Rússia, l’Índia, el Pakistan, o la mateixa Corea del Nord. Tampoc Israel, l’Iran o l’Aràbia Saudita, entre d’altres.

En un esdeveniment aquest hivern a l’Institut Cervantes de Viena, el director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA/IAEA), Rafael Mariano Grossi –possible candidat a substituir António Guterres com a secretari general de l’ONU el 2027–, va parlar sobre el compromís de les Nacions Unides amb la pau. El dignatari argentí va recordar que la primera resolució adoptada en la història de l’ONU, el 1946, tenia per objectiu "abordar les qüestions plantejades pel descobriment de l’energia atòmica", incloent-hi la qüestió de l’armament nuclear.

Des de l’inici del conflicte a Ucraïna, l’IAEA ha mantingut inspectors –inclosos espanyols– en centrals atòmiques a la línia del front, com a Zaporíjia. Aquesta presència permanent ha sigut crucial per reforçar la seguretat nuclear i prevenir atacs o accidents que poguessin causar desastres nuclears. El mateix Grossi ha visitat Ucraïna en diverses ocasions. El 2005, l’IAEA va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau.

El risc de fabricació d’armes atòmiques per part de l’Iran es va posar de manifest amb els recents bombardejos israelians i nord-americans a les instal·lacions nuclears perses. Poc després, l’Iran cessava la cooperació amb l’IAEA i els seus inspectors havien de deixar el país. Amb això, creixia la incertesa sobre l’efectivitat dels bombardejos, així com el risc de fabricació d’armes nuclears per part de la República Islàmica. L’U.S. Naval Institute (USNI) estima que els míssils balístics de mitjà abast iranians de la família Shahab-3 –aparentment basats en els Hwasong-7 de Corea del Nord– tenen un abast d’uns 2.000 km, i arribarien a països de la UE –i l’OTAN– com Romania, Bulgària, Grècia, i parts de Polònia. S’hi uneixen les sospites de serveis d’intel·ligència occidentals sobre el potencial desenvolupament de míssils de llarg abast, amb tecnologia dual del programa espacial iranià. I s’afegeixen les amenaces cap a Europa proferides des de televisions russes, de les quals es va fer ressò EL PERIÓDICO.

Al març, em preguntava si Europa "ha d’abraçar l’opció nuclear". Ara, no és estrany que la premsa alemanya especuli obertament sobre aquesta opció, reportant sobre els "requeriments necessaris" per a la construcció de la bomba. "Polítics, científics i experts exigeixen un escut propi de protecció europeu –sota lideratge alemany–", afirma el Handelsblatt.

Notícies relacionades

Policia d’estiu

Port viu o port mort

La seu de la CTBTO exposa l’historial d’assajos atòmics des de 1945. Sumen més de 1.000. En només un any, 1962, hi va haver més de 170 explosions. Els últims assajos detectats són del 2017.

Entrem en una nova fase d’incertesa. Sense cap dubte, els ve feina a sobre a la CTBTO i l’IAEA.