CONTEXT

Defensa de les llibertats

La ciutat té l’oportunitat de recordar el paper de la cultura en el retrobament entre nacions

És una gran notícia que una cimera de 150 ministres arribi a Barcelona. La renovada normalitat institucional ho fa possible. Que la cultura global es decideixi per la segona ciutat d’Espanya no és nou: el 2004 i amb el Fòrum Universal de les Cultures, naixia un organisme internacional amb seu a la capital de Catalunya. Després visitaria ciutats de diversos continents: el 2007 tenia lloc a Monterrey, el mateix país que acolliria dues cites de Mondiacult. En efecte, la cimera de la Unesco va visitar Ciutat de Mèxic el 1982 i 2022. En la seva web afirmen que és "la conferència més gran sobre política cultural del món". La seva realització ha sigut irregular –el 1998 es va celebrar a Estocolm–. Dins del sistema de l’ONU, la cultura no té bona salut. Al febrer, el president Trump va signar una ordre executiva cridada a revisar la participació dels EUA en organismes internacionals. Poc després, l’influent think tank conservador American Enterprise Institute (AEI) va publicar un estudi en el qual classificava les diferents institucions, i les seves àrees de treball, per prioritats. La Unesco, juntament amb l’OMS, l’UN Tourism i d’altres, estava en el Tier 3, amb la recomanació d’"acabar amb la membresia dels EUA, el seu compromís i finançament".

Eina política.

A Barcelona, junt amb els presidents Sánchez i Illa, el ministre Urtasun va parlar de la cultura com a "eina política". Així ho entenen els països que fan servir la diplomàcia cultural com a mecanisme per generar simpaties i complicitats. ¿Què són, si no, el concert d’any nou a Viena, o els quatre cors de nens cantaires (Sängerknaben) que viatgen pel món, acompanyats de delegacions polítiques i comercials?

Notícies relacionades

L’alcalde Collboni presidia, juntament amb el ministre, la inauguració d’Àgora Cívica al CCCB, un fòrum de debats que anuncia l’arribada dels "drets culturals" buscant la "participació de tothom en la cultura". Una cosa per a la qual és necessari el gaudi d’un règim de llibertats, democràcia i un Estat de dret. Al setembre s’ha posat a prova sistemàticament a Europa; de Moldàvia a Dinamarca; des de Polònia, Estònia i Alemanya, fins al Regne Unit. El dret a la cultura i la cultura de la pau tenen a veure inexorablement amb el foment de la cultura de defensa, garant de l’exercici de drets, també els culturals.

Aquesta tardor, la ZDF recrea una gran fita de la diplomàcia: la primera trobada de De Gaulle i Adenauer, el 1958, a la casa de camp del francès. Les converses al jardí, els passejos pel poble de Colombey, però, abans que res, la cultura i els valors comuns van permetre a tots dos establir les bases perquè França i Alemanya, enemics durant segles, es convertissin en còmplices, aliats i espina dorsal de la futura UE. Aquests dies, Barcelona té l’oportunitat de recordar el paper clau de la cultura en el retrobament entre nacions.

Temes:

Barcelona Compromís CCCB

Inicia sessió 0 Comentaris

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)