L’impacte econòmic de l’apagada

Tot i la magnitud de l’incident, l’impacte econòmic directe serà inferior al que es temia inicialment. Els analistes de BBVA Research estimen una pèrdua real entre els 400 i 800 milions, mentre que la CEOE puja l’estimació fins als 1.600 milions d’euros.

La metodologia habitual per calcular l’impacte econòmic en casos de catàstrofes naturals o durant la pandèmia, parteix de la producció de PIB diari i ajusta en funció de l’afectació per sectors. El PIB diari d’Espanya ronda els 4.500 milions d’euros. A partir d’aquí, es pot tenir en compte, per exemple, l’indicador de la caiguda del consum elèctric que va ser d’un 50% durant la meitat del dia, si bé no és el mateix la falta de llum durant les hores centrals de la jornada laboral que durant la nit. Assumint un supòsit de correlació teòrica entre el consum elèctric i l’activitat econòmica, donaria una caiguda de l’activitat d’un dia del 25%, per tant, uns 1.125 milions d’euros. Però cal tenir en compte que una part del PIB perdut aquell dia es podrà recuperar posteriorment, això succeeix sobretot en serveis personals, consultoria, banca, serveis professionals, etc. De fet, el consum amb targetes de crèdit al dia següent va ser un 9% superior al d’un dimarts normal, fet que demostra que no es pot donar per perduda tota l’activitat no realitzada aquell dia. També cal comptar que algunes activitats van treballar amb certa normalitat gràcies als generadors, com hospitals, residències i altres serveis essencials. O que alguns bars i supermercats van exhaurir part de les existències, i alguns començos van vendre productes que no s’haurien venut sense l’apagada (transistors, espelmes), l’anomenat efecte composició.

Sens dubte l’afectació més important ha estat sobre el sector industrial, la restauració i el turisme. Dins la indústria, especialment en aquelles activitats amb costos importants d’arrancada (químiques i refineries), les que treballen amb productes que requereixen cadena de fred (alimentació i farmacèutiques), o les que tenen una cadena logística complexa (automoció). Per altra banda, el sector de la restauració no podrà recuperar les vendes no realitzades (no vendrà el doble de menús al dia següent ni el doble de cafès), ni tampoc el transport i el turisme que han acumulat importants pèrdues per les dificultats de mobilitat, que es van allargar més d’un dia. Tenint en compte totes aquestes anàlisis sectorials, difícils d’estimar amb precisió, es podria aproximar una xifra d’impacte macroeconòmic. Segons ha avançat el Ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, el cost estimat màxim seria de 800 milions d’euros, que equivaldria a dues dècimes del PIB del segon trimestre, o dit d’una altra manera, al 0,05% del PIB anual del 2025. Per tant, fins i tot en l’escenari més negatiu, no farà variar la senda expansiva de l’economia. Però sí cal alertar de l’impacte que pot tenir sobre la confiança i la inversió a mitjà termini si no es donen garanties de seguretat en el sistema energètic, sobretot en un context en què Espanya està al capdavant d’Europa en el desplegament de les energies renovables.

Notícies relacionades

Investigar sense apriorismes

Reconciliats amb el Barça, amb l’equip

L’apagada ha posat en evidència la vulnerabilitat del sistema elèctric ibèric. La baixa interconnexió amb la resta d’Europa –només un 3% amb França, lluny de l’objectiu europeu del 15% per al 2030– va agreujar la crisi. Tot i això, la col·laboració internacional va ser clau per a la recuperació: França va aportar fins a 2 GW i el Marroc fins a 900 MW a través de les interconnexions existents.

Tot i que l’impacte econòmic directe ha estat limitat, la gran apagada ha estat un toc d’alerta sobre la fragilitat de les infraestructures energètiques. És urgent reforçar les interconnexions elèctriques, millorar la gestió de les energies renovables i garantir sistemes de suport més robusts per evitar que un incident similar torni a paralitzar el país.