‘Francescoeconomics’

¿Què era "això"?

La primera exhortació apostòlica de Francesc, coneguda el 26 de novembre del 2013. O Evangelii Gaudium (L’alegria de l’Evangeli).

Limbaugh va remarcar la "trista" i "increïble" exhortació que el Papa va escriure "sobre els mals globals del capitalisme". Limbaugh va prosseguir: "El papa Francesc va atacar el capitalisme sense restriccions com una nova tirania i va suplicar als líders mundials que lluitessin contra la pobresa i la creixent desigualtat. Francesc va anar més enllà de comentaris anteriors, atacant la idolatria dels diners. Algú ha escrit això per a ell. Això és pur marxisme sortint de la boca del Papa".

L’influent The Wall Street Journal va apuntar que el llenguatge utilitzat pel Papa argentí és "inusualment directe", i que aquest manifest "reuneix molts dels temes que ha emfatitzat des de la seva elecció". Amb tot, el diari va remarcar que, en temes com l’avortament i l’ordenament de les dones, "Francesc no es va allunyar de la doctrina tradicional de l’Església".

El Papa va respondre, sense citar-lo, a Limbaugh en una entrevista amb La Stampa. "La ideologia marxista està equivocada", va dir el Papa. "Però en la meva vida he conegut molts marxistes que són bones persones, així que no em sento ofès".

Dos anys més tard, el 2015, Francesc va acudir a Bolívia a la Trobada Mundial de Moviments Socials.

Allí va dir: "La terra, pobles sencers i persones individuals estan sent brutalment castigats. I darrere de tot aquest dolor, mort i destrucció hi ha la fetor del que Basili de Cesarea va anomenar els fems del diable. Governa una recerca desenfrenada de diners. Es deixa enrere el servei del bé comú. Una vegada que el capital es converteix en ídol i guia les decisions de les persones, arruïna la societat, condemna i esclavitza homes i dones i destrueix la fraternitat humana".

El principi de la maximització dels beneficis reflecteix un malentès del concepte d’economia. Mentre augmenti la producció, poc importa si és a costa dels recursos futurs o de la salut del medi ambient. Aquesta distorsió no pertany més a un país que a un altre, sinó a un "sistema global en el qual es tendeix a donar prioritat a l’especulació i a la recerca de beneficis financers, que no tenen en compte els efectes sobre la dignitat humana i l’entorn natural".

Bergoglio es va formar una idea de la Gran Recessió que va assolar l’Argentina. Un cop superada la crisi mundial, va fer balanç.

"Salvar els bancs a qualsevol preu, renunciar a un compromís ferm de revisar i reformar tot el sistema, només reafirma el poder absolut d’un sistema financer, un poder que no té futur i que només donarà lloc a noves crisis després d’una recuperació lenta, costosa i només aparent. La crisi financera del 2007-2008 va donar l’oportunitat de desenvolupar una nova economia. Però la resposta a la crisi no va incloure el replantejament dels criteris que continuen regint el món".

Les cimeres mundials sobre medi ambient no l’entusiasmaven.

"Hi ha massa interessos especials, i els interessos acaben fàcilment imposant-se al bé comú i manipulant la informació perquè els seus plans no es vegin afectats. Quan predominen els imperatius de poderosos grups econòmics, el màxim que es pot esperar és una retòrica superficial, actes esporàdics de filantropia i expressions superficials de preocupació pel medi ambient".

¿Quin era, segons Francesc, el principal obstacle? La naturalesa perversa del sistema.

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

"La mateixa mentalitat que s’oposa a prendre decisions radicals per invertir la tendència de l’escalfament global també s’oposa a assolir l’objectiu d’eliminar la pobresa".

Va ser únic. I és molt probable que qualsevol que sigui el seu successor –fins i tot si és del seu sector progressista– continuï sent únic.