Governabilitat
El marge de Salvador Illa
Té experiència, però no és igual que governar amb un marge tan inestable, perquè no té garantit que els pactes d’investidura siguin sòlids
Els problemes de veritat començaran per a Salvador Illa el dia en què, si aconsegueix la investidura, arribi al despatx de la Generalitat. Quan va morir Roosevelt, el vicepresident Harry Truman va anar a la Casa Blanca i va demanar a la ja vídua Eleanor Roosevelt si podia fa alguna cosa per ella. Ella va replicar: «Hi ha alguna cosa que puguem fer per vostè? Perquè ara qui té problemes és vostè». Illa té experiència provada però no és el mateix que governar amb un marge tan inestable, perquè no tindrà garantit que els acords d’investidura siguin permanents i sòlids. Ja s’escalfen els motors de les eleccions europees.
La llarga etapa de desgovern en els anys del procés deixa moltes qüestions pendents. Algunes són gestió ajornada, d’altres corresponen a l’acció de molt de calat polític i simbòlic. Per exemple, la normativa sobre immersió lingüística. Hi ha indicis per sospitar que en aquest punt hi ha nous estats d’opinió. Un altre punt és TV3, gradualment convertida en el braç mediàtic del procés amb pèrdua d’audiència, molt necessitada de pluralisme i realitat bilingüe.
Amb la dissolució de la democratacristiana Unió Democràtica, Ramon Espadaler es va adscriure al PSC com a Units per Avançar. Un altre cas és l’exconvergent Santi Vila, incorporat a l’equip de govern de Barcelona. Són un cert contrapès a les figures del PSC que passaren a anar a ERC, el germà de Pasqual Maragall o l’exalcalde de Girona. Però no vol dir que Illa tingui marge per a una reedició sociovergent, cosa anacrònica.
Més aviat al contrari: fins i tot si Puigdemont no posa obstacles a la presidència d’Illa –és a dir, no usa la palanca dels seus diputats en el Congrés‒ hi haurà ardits i gestos desestabilitzadors. ERC, soci parlamentari de Sánchez, tal vegada sigui més acomodatícia que Puigdemont, encara que està a la vista que, amb Pasqual Maragall, el vicepresident Carod Rovira va tenir una entrevista funesta amb ETA. El record dels tripartits no és una benedicció, ni l’entusiasme de Rodríguez Zapatero va afavorir un segon Estatut que resolgués res sinó més aviat al contrari.
A l’oposició hi ha els quinze escons del PP, després d’una legislatura amb tres. És una oportunitat singular perquè, a diferència dels casos en els quals el govern d’Espanya –UCD, PSOE o PP‒ va necessitar del suport de Convergència, ara Núñez Feijóo no té condicionaments. Podria ordir en tots els seus nivells una estratègia coherent i suggestiva a Catalunya.
Notícies relacionadesPassaran les eleccions europees però perduda la trencadissa del procés, amb Illa a la Generalitat i previsiblement condicionat pels hereus de l’octubre del 2017. És a dir, pels aliats parlamentaris d’un Pedro Sánchez que no controla el soci de govern que és Sumar.
La prova del cotó per Illa seran la política lingüística i TV3. Si queda confirmat que Rodríguez Zapatero s’encarrega de facilitar els tractes amb Junts i ERC, el marge de Salvador Illa no queda fora de perill. Amb la composició de la Mesa del Parlament veurem si predomina l’Illa que vol estabilitat o l’Illa que sobretot tributa per la continuació de Sánchez.
