Guanyar vots a garrotades

En les democràcies, la política és un ofici dur, poc apte per a ànimes despreses. I a Espanya –després del miracle de la Transició, quan va imperar la por de tornar al passat– ja va arribar a cotes gairebé insuperables. ¿Recorden quan Aznar i la dreta mediàtica atacaven Felipe González –avui el troben a faltar– acusant-lo de ser la X del GAL? Però en els últims mesos hem arribat a un pic de despropòsits en el qual –ho adverteixen l’FMI i el mateix Banc d’Espanya– la falta de tot consens amenaça de danyar l’economia i, per tant, la pau social.

Sánchez va obrir la sessió dient que no volia crispació i demanant joc net. Però, tot seguit–a part de qualificar de fita històrica el reconeixement de Palestina– es va dedicar a enaltir el seu Govern i a desqualificar el PP, associant-lo a Vox –de vegades amb raó– i a acusar Feijóo i Abascal d’haver-lo volgut inhabilitar políticament per 10 anys. I, sobre Begoña Gómez, tot són falsedats i no temen –ni ell ni la seva dona– haver d’acudir al Senat.

Feijóo va contestar dient que Sánchez no respectava res del que no controlava i que era una fàbrica de notícies falses, el pitjor del pitjor. Va insistir que ell i Begoña Gómez s’hauran d’explicar davant el Senat i no va admetre ni per un moment que l’economia creix més que la mitjana europea i que la «desinflamació» ha fet que a Catalunya les coses siguin molt diferents del 2017 o 2018. I va acusar Sánchez de sobreactuar contra Milei i de danyar així les relacions amb l’Argentina.

És clar, Abascal va treure partit de l’incident. Creu que l’antisanchisme de Milei afavoreix Vox davant el PP en l’electorat més escorat de dretes. I va intentar ridiculitzar Sánchez tractant-lo de «Majestat». Això, sí, supeditada a Mohamed VI. Curiós que Mertxe Aizpurua (Bildu) també digués que en la reacció contra Milei hi havia sobreactuació. ¿El que beneficia Vox ajuda Sánchez en les europees?

Anem a Palestina. Veient l’horror del que passa a Gaza i que el fiscal del TPI demana actuar contra Netanyahu i el cap de Hamàs, el reconeixement de Palestina pot estar tan justificat com ser també una arma de captar vots. Molts ciutadans estan escandalitzats. La salvatjada de Hamàs no justifica la de Netanyahu. Però, vista la persistent impotència de Biden, ¿serà efectiu el gest d’Espanya, Irlanda i Noruega, en minoria dins de la UE? ¿No és una mica brètol ficar Palestina en la guerra interna, en la creença que donarà vots?

El més increïble és que Feijóo estigui en la «desqualificació universal», en comptes de posar el dit a la nafra. Malgrat els mèrits de Sánchez –Catalunya, economia–, la realitat és que no té majoria efectiva. Dimarts, el PSOE es va quedar sol –fins i tot sense Sumar– en l’admissió a tràmit de l’arriscada llei que vol abolir la prostitució. Va perdre per 184 vots contra 122 i 33 abstencions. I el mateix li pot passar amb la llei del sòl. El Govern només ha aprovat dos importants decrets llei (de tres) i la llei d’amnistia. I la intervenció de Míriam Nogueras deixa en l’aire el suport dels set diputats de Junts. Si, mentrestant, Sánchez continua.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO es reforça

No siguis burra

Més a fons. Tant Aizpurua com Errejón van qüestionar una política econòmica enganxada a les regles europees. I Abascal va exigir a Feijóo la ruptura del consens a Brussel·les amb el socialisme europeu. La majoria de Sánchez –si existeix– és de tripes, no de política. I el mateix passa amb una altra d’hipotètica de Feijóo. Mal assumpte.

Tots dos han caigut en la seva pròpia trampa. Feijóo no s’empassa que, malgrat haver guanyat al juliol, no va tenir una majoria per a la investidura. Solució, potser, per continuar viu: Sánchez és una estafa i ha de morir. I Sánchez no vol saber que la seva majoria –que aconsegueix estirar– és trencadissa i no pot durar. Solució, que Feijóo sigui el primer a caure. Després...