¿Del bloqueig a "girar full"?

I continua la guerra en els processos electorals. A Galícia, bons per a Feijóo. A Euskadi, favorables al PNB i al PSOE. Diumenge vinent, a Catalunya. I el 9 de juny, a les europees. Però la gran prova de foc seran els Pressupostos del 2025. Amb aquests, Sánchez voldrà continuar, tot i que sigui a empentes i rodolons. Sense Pressupostos –i els resultats catalans, siguin quins siguin, no l’ajudaran– haurà de convocar eleccions. I mentrestant, el bloqueig entre els grans partits, i més entre els dos líders, té la política espanyola –menys la societat– cada dia més polaritzada, crispada... i paralitzada.

Feijóo vol liquidar Sánchez, proclama que el sanchisme trenca la Constitució i l’Estat de dret i protesta a Europa contra el Govern. I Sánchez denuncia els pactes del PP amb Vox i assegura que "el fang" contra ell –i contra la seva dona– es deuen que Feijóo és part de la gran onada reaccionària europea.

Tot massa hispànic, perquè el PP i la socialdemocràcia estan junts a Brussel·les –i segurament hi continuarant estant després de les eleccions europees– davant l’extrema dreta, que puja a molts països i una de més residual extrema esquerra. Espanya és diferent. En part millor, perquè Vox té menys força que els seus amics a França o a Itàlia, però també pitjor, perquè la incompatibilitat existencial entre els dos grans partits impedeix coses tan rellevants com renovar el Consell del Poder Judicial, que arrossega una surrealista pròrroga de més de quatre anys.

Aquest marc fa impossible ja no regenerar la democràcia, sinó que la democràcia funcioni amb normalitat. I els extrems de Vox i Sumar agreugen la polarització i ens allunyen dels consensos europeus.

Catalunya votarà diumenge. Les enquestes diuen que Salvador Illa, que proposa "girar full" del procés, guanyarà, però que ERC i Junts continuaran tenint molts vots. I en l’última setmana de campanya la tensió pujarà. ¿S’obrirà una altra època? En part ja ha passat, perquè el Govern independentista que va sortir amb dificultats després de les eleccions del 2021 es va trencar l’octubre del 2022 per la incapacitat d’ERC i Junts de governar junts. El procés es basava en la unitat independentista per separar-se d’Espanya. La ruptura unilateral del 2017 va fracassar i ara ERC i Junts s’enfronten durament per veure qui queda al capdavant. El paper de Puigdemont a Madrid va reforçar Junts, però sembla que ERC, amb un combatiu Aragonès que ensenya les dents, remunta.

Per saber què passarà s’ha d’esperar el detall dels resultats. ¿Quant avantatge tindrà Illa respecte al següent, si es confirma que guanyarà bé? ¿El segon serà ERC o Junts? ¿L’independentisme perdrà –ho diuen moltes enquestes– la seva actual i inoperant majoria absoluta? Sigui com sigui, per "girar full" Illa haurà d’arribar a acords transversals, perquè no hi haurà majoria alternativa. De fet, des de la ruptura del Govern del 2022, Aragonès ja ha governat amb acords amb el PSC. I l’avançament electoral no és culpa de cap dels dos, sinó que els Comuns no van votar els pressupostos.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Un pacte explícit com el d’Euskadi entre el PNB i el PSE sembla una quimera. Ni el PNB ni Bildu prioritzen la independència, tendeixen a difuminar-la. Catalunya no és Euskadi. Però Puigdemont (frases a part) aposta per la pressió a Madrid, no per la unilateralitat. I ERC prioritza un finançament a la basca i un referèndum pactat, malgrat que totes les enquestes diuen que el suport a la independència no supera el 42%. ¿Es poden haver de repetir les eleccions?

Potser el plus d’Illa és que creu que els pactes transversals no només seran necessaris, sinó que serien positius. Catalunya és un país pactista. ¿Sabrà pactar amb ella mateixa.