Les eleccions i el Sabadell

Avui es vota a Catalunya en unes eleccions en què Salvador Illa, que encapçala les enquestes, proposa "girar full" del procés per aconseguir un clima "més assossegat" i una Catalunya "en què càpiga hi tothom". A Illa no li ha fet falta el consell del president de l’IEF. S’haurà veure si es confirma la seva victòria i després faran falta negociacions transversals i complicades per a la investidura. En un altre cas, noves eleccions i poca calma.

I hi ha moviment econòmic. Puig ja està en borsa i el BBVA ha llançat una opa hostil al Sabadell. Portarà molta cua i convenen algunes reflexions. Primera, per al BBVA seria una gran operació. Té molt negoci a Mèxic i Turquia, el Sabadell compensaria i augmentaria el seu volum. El BCE ho recomana perquè no es repeteixi allò del 2008, quan part de la banca va defallir i va arribar la pitjor crisi des del 1929. Segona, les fusions que el BCE aconsella més són entre bancs de països diferents per crear així un mercat financer europeu. Tercera, el governador del Banc d’Espanya, Hernández de Cos, ha dit que a Espanya hi havia excés de bancs, però que convé pensar per què la consolidació pot perjudicar la competència i el servei els usuaris.

Seguim. Quarta, les opes hostils a la banca són rares i solen acabar malament. Sánchez-Asiaín, llavors estrella ascendent, va haver de deixar la presidència del Banco de Bilbao després del fracàs de la seva opa sobre Banesto del 1987 que va produir el salt a la fama de Mario Conde. Cinquena, els analistes diuen que les opes difícils necessiten no només intercanvi d’accions, sinó també pagament en metàl·lic. Sisena, el BBVA havia de ser molt prudent perquè el seu intent anterior (2020) va fracassar perquè va collar massa els cargols.

Setena, recordo que llavors –el Sabadell no anava bé– vaig pensar que, coneguda la negociació, el Sabadell estava atrapat i no hi havia marxa enrere. Però el president, Josep Oliu, no va cedir, va abandonar les funcions executives, va canviar de conseller delegat i el Sabadell ha tingut una recuperació espectacular. Fixem-nos si no en els beneficis del primer trimestre i els del 2023. Vuitena, ¿per què, doncs, el BBVA es llança a una operació no sol·licitada abans de temptejar bé el terreny? ¿Creia que el Sabadell sucumbiria al no tenir un nucli accionarial fort?

Notícies relacionades

Finals i principis

La campanya masclista més bruta contra Harris

Novena, el que per al BBVA era una bona operació era més discutible per al Sabadell, que ha sobreviscut malgrat que les moltes absorcions dutes a terme abans de la crisi –la més gran, l’Atlántico– encara el van deixar a distància dels tres grans. Desena, el Sabadell no és un banc més. Està centrat en el crèdit a les pimes i ja no és un petit banc local. Té molta clientela a Catalunya i la costa mediterrània. Per això, Foment, Pimec i altres entitats empresarials han alçat la veu. Onzena, els Oliu. El pare, Joan, era director general adjunt quan el vaig conèixer (1972) i el llavors director general, Monràs, anava amb autobús de Barajas a Madrid quan altres banquers catalans (amb mal final) tenien cotxe i xòfer esperant-los. El Josep va entrar al banc més tard, després d’estudiar als Estats Units i treballar en l’entorn de Carlos Solchaga. Els Oliu no eren accionistes sinó empleats molt aplicats. I porten el Sabadell a la sang.

Dotzena, l’opa hostil serà analitzada pel BCE, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la de la Competència, que posarà condicions i –el ministre Cuerpo ho ha proclamat– el Govern hi té l’última paraula. Per una llei del 2014, de Luis Guindos, sobre la banca. No serà un tràmit fàcil. I a més l’opa ha coincidit amb les eleccions catalanes i europees: mal moment. Que el Govern Sánchez, el de Catalunya (ERC) i el de València (PP) hi siguin reticents és una cosa que uns banquers que sabessin ensumar bé haurien tingut en compte.