Hipercor no va existir

En el cas d’ETA sembla que el peculiar concepte de memòria històrica democràtica no sigui res més que una forma deliberada de desmemòria. La practica amb amplitud el candidat de Bildu, Pello Otxandiano, triat per Arnaldo Otegi per a canviar-se de rostre però no d’empremtes digitals. Mentre Pedro Sánchez té Puigdemont i Bildu com a socis parlamentaris, Bildu es va blanquejant sense gaires incomoditats, com ha passat a Irlanda amb el Sinn Féin, l’organització política de l’IRA, el terror permanent de l’Ulster.

Si Bildu és la llista més votada d’aquest diumenge, possiblement haurà d’agafar un fanal i posar-se a cercar una coalició. Té socis a mà? A la República d’Irlanda, el Sinn Féin –antic braç polític de l’IRA– ha anat avançant electoralment des dels acords del Divendres Sant que el 1998 van establir el mal menor del poder compartit per a aconseguir que cessés la violència a Irlanda del Nord. Si a Dublín durant dècades s’havien alternat en el poder el Fine Gael i el Fianna Fáil –tots dos de centredreta amb matisos nacionalistes i enemics a mort–, quan l’any 2020 el Sinn Féin va ser el més votat, els dos màxims enemics es van posar d’acord a fi que no tingués el poder, fins al punt de també incorporar els Verds a la coalició. Després de la retirada per sorpresa del primer ministre Leo Varadkar, l’ha substituït el jove Simon Harris, de qui no se sap si podrà arribar intacte a les eleccions de l’any que ve. Al Sinn Féin les enquestes encara li van a favor.

Si tenim en compte que Bildu es mira en el mirall del Sinn Féin cada dia, les samarretes del Che Guevara van desapareixent i es parla d’habitatge públic, però vet aquí Otegi per molt que en el conglomerat de Bildu hi hagi pacifistes que han condemnat el terror. Per a uns altres, Hipercor mai no va existir.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Al sud, la societat irlandesa ha canviat molt i de forma accelerada, beneficiària neta dels fons europeus. Tant de canvi genera confusió. També als comtats del Nord on, en virtut del laberint de poder implantat pels acords del Divendres Sant, l’executiu autonòmic està encapçalat pel Sinn Féin. A tot Irlanda és constatable que són les joves generacions les que no volen guardar memòria del terror de l’IRA, i per això voten el Sinn Féin.

Perquè els unionistes del Nord accedissin als acords del Divendres Sant, el Sinn Féin va operar amb màxima ambigüitat. El seu braç armat, l’IRA, es va desarmar en presència d’inspectors internacionals, però va haver-hi alguns atemptats, atribuïts a grups escindits. El Sinn Féin es va incorporar al sistema de partits, especialment quan l’IRA va fer explícit el trànsit a l’ús exclusiu de formes pacífiques. Així i tot, continua proclamant que de no ser per l’IRA no hi hauria hagut "procés de pau". I també la banalitat s’imposa. A Dublín, a Simon Harris ja li diuen el primer ministre TikTok. La política insubstancial triomfa per tot arreu, fruita del dia. Però és molt millor un polític TikTok que un aprenent de terrorista.