Els Puig, una història catalana

Puig és una història catalana d’èxit. Va ser fundada el 1914 per Antonio Puig Castelló i es va dedicar molt a la importació de productes francesos. Però el 1939 es va tancar la frontera i va apostar per la producció. La més cèlebre va ser la colònia Lavanda Puig, treballada per Antonio Puig Planas, el fill químic. L’empresa va tenir llavors als 50 i 60 un gran èxit de vendes. Però Mariano Puig Planas (el segon fill) i els seus germans José María i Enrique no es van conformar amb la compra de competidors en el mercat espanyol. Van intuir que l’exportació seria vital i després d’alguns intents als EUA, amb resultats limitats, van concloure que havien de comprar una marca de prestigi internacional. Així van adquirir Paco Rabanne. Amb la sorpresa –em va explicar Mariano Puig– que el mateix dia que va culminar l’àrdua negociació es van trobar que a París havia esclatat el Maig del 68. Però aquí va començar la irrupció de Puig al món.

Mariano Puig era un remolí serè i amb excel·lents maneres. Va convèncer Felipe González, a través de l’Institut de l’Empresa Familiar, que s’acabava de crear, que les herències d’aquestes empreses necessitaven un tractament fiscal especial perquè, en cas contrari, els hereus podien estar obligats a vendre-les a multinacionals. I va simpatitzar amb CDC com a partit de centre, fins al procés independentista, davant el qual va reaccionar amb estupor. El recordo el 2017 dirigint-se en públic a Santi Vila, llavors conseller de Puigdemont, perquè evités el que creia que seria perjudicial per a Catalunya i l’estabilitat d’Espanya.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els quatre germans Puig s’avenien, van saber aixecar l’empresa i resoldre la successió. Mariano Puig em va dir: "Hi ha un temps per aprendre, un temps per fer, un altre per ensenyar a fer i un altre per deixar fer". I així el 2004 van elegir màxim executiu Marc Puig, un dels molts nebots i que no era l’hereu del Mariano. Ho van fer bé perquè Marc Puig Guasch (62 anys i 20 al capdavant de l’empresa) l’ha convertit en una gran multinacional que va facturar l’any passat 4.300 milions amb un benefici brut de 863. Repetint allò de Rabanne i comprant Carolina Herrera i moltes altres marques, com ara Jean Paul Gaultier i l’anglesa Charlotte Tilbury (1.000 milions de dòlars el 2021)

Tot i que Puig és lluny dels grans del sector, com L’Oreal, ha crescut molt (11 compres en els últims 12 anys) i vol ser a la Champions. D’aquí ve la sortida a la borsa, que aportarà fons (ara 3.000 milions) per continuar creixent sense disparar el deute. La Lavanda Puig va ser el punt de partida de la sortida a la borsa més important del sector des d’Ermenegildo Zegna fa tres anys. I a Espanya la més rellevant des de la privatització del 50% d’Aena.