La ultradreta puja, Europa aguanta

No és un fenomen generalitzat, ja que, per exemple, baixen a Polònia davant els populars de Donald Tusk, però l’extrema dreta d’Identitat Nacional (ID) guanyarà a França (Marine Le Pen), Àustria, Bèlgica i Holanda i els Conservadors i Reformistes Europeus del CRE (Meloni) ho faran a Itàlia i a Letònia. I el nacionalisme extrem puja, però no guanya, a Alemanya, on l’AfD serà la tercera força, per darrere de la CDU i del SPD, i també a Romania. I l’extrema dreta està partida en dos grups. Un, la ID liderada per Marine Le Pen i on està l’alemanya AfD, que és una mica propera a Putin, mentre que el CRE (Meloni i els polonesos del PiS) s’ha oposat amb força a la invasió d’Ucraïna. Per això estan menys satanitzats i algunes vegades han unit els seus vots al PPE.

¿Per què aquest ascens del nacionalisme radical? Europa s’ha sortit millor del que es temia de la pandèmia i dels efectes de la guerra d’Ucraïna, però l’alta inflació, que va arribar al 10% anual, ha castigat el poder de compra de la població i el creixement de la UE va ser el 2023 de només el 0,5% (el 2,5% a Espanya). I a aquest malestar econòmic s’uneix el temor de la dislocació nacional i social per l’amenaça de la guerra i la factura de la lluita contra el canvi climàtic. S’ha vist en les recents protestes dels agricultors. Però la causa principal d’aquesta por del futur és la forta immigració, absolutament necessària però que és percebuda com una amenaça per gran part de la població. Així, el 51% dels enquestats, contra el 16%, condemna la política d’immigració de la UE.

¿Qui pagarà la pujada de l’extrema dreta? Poc, segons l’enquesta, el PPE i la socialdemocràcia, que baixen només un i quatre diputats i continuaran sent els dos primers grups, amb 177 i 136 escons. Les caigudes més fortes les pateixen els liberals, com Macron, que perden 17 escons i es queden en 85, i els verds, que baixen el mateix i només en conserven 55. I els populars seran els primers, entre altres països, a Alemanya, Polònia, Espanya i Portugal i els socialistes a Suècia, Dinamarca, Eslovàquia i Lituània.

L’extrema dreta pesarà més, però no podrà desplaçar la tradicional gran coalició de centre (populars, socialistes i liberals) que sempre pacta a Brussel·les. Els tres sumaran 389 escons, el 55% del Parlament. I, si els unim, els verds arriben al 63%. Així, la presidenta de la Comissió Europea continuarà sent gairebé segurament Ursula von der Leyen. I la idea de substituir la coalició centrista per una altra de dreta i extrema dreta sembla gairebé impossible. No només perquè els alemanys de la CDU no volen res amb la racista AfD, sinó perquè no sumarien.

Una coalició del PPE amb els liberals i el CRE (Meloni) es quedaria en 334 diputats quan la majoria absoluta és de 361 (el 46,9%). I una altra, encara més complicada i sense els liberals, del PPE, CRE i ID (Le Pen), no passaria del 46,4%.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez: l’estafa

Illa, malgrat Sánchez

Però la majoria serà ajustada. I hi haurà 68 diputats, avui no adscrits, que podrien alterar una mica les coses. Per exemple si el Fidesz de Viktor Orbán se sumés a la dreta, però la seva relació amb Putin ho fa avui inassumible per al PPE i fins i tot per a Meloni. I després hi ha els italians del Moviment 5 Estrelles, que votarien contra la dreta. Però estem analitzant només un macrosondeig, i d’aquí al 9 de juny encara passaran coses.

¿I Espanya? Segons l’enquesta, el PP guanyaria amb comoditat (25 escons contra 19 del PSOE), però la suma de la dreta (31) serà gairebé igual a la de tota l’esquerra (30). Les europees seran a Espanya importants a efectes interns, però no a escala europea, perquè tant el PP com el PSOE estaran junts en el pacte de centre. Contra Vox i contra Sumar. Tot i que no sigui coherent amb el que passa aquí, Sánchez i Feijóo votaran per Ursula per presidir la Comissió. ¿Qui dels dos ho farà amb més fervor.