L’espanyolàs Alejandro Fernández

Fernández ha tingut intervencions memorables al Parlament, no per la seva substància intel·lectual –en molts casos tampoc és necessària– sinó per la contundència i franquesa en les seves frases. Com aquella en què va qualificar Quim Torra d’"espanyolàs" a imatge i semblança seva. "Ho dic sense anestèsia", va reafirmar el diputat amb sorna, però sense faltar.

El PP català tindrà en aquestes eleccions el vent a favor. És l’escenari que sembla construir-se per al 12 de maig. Una cosa semblant al que va passar en la contesa electoral en què es va presentar Alicia Sánchez Camacho amb el millor resultat en diputats de la història del PP el 2012. És clar que l’arc parlamentari català ha canviat molt des d’aleshores i hi ha altres actors polítics. No obstant, els caladors on el PP pot pescar vots són els mateixos.

Aquest territori de vots dubtós i desconfiat, tal com han anat les coses des del 23 de juliol passat, serà en el qual es mourà el candidat. Vot de Vox, de Ciutadans i del PSC. Allò que anomenem vot útil vacunat d’independentisme. Sense riscos. Serà un dels inconvenients que tindrà Salvador Illa durant tota la seva campanya: acceptar una llei d’amnistia que el simpatitzant socialista ni veu clara ni creu que pugui solucionar les sempre poc realistes propostes dels indepes. Ho diuen les enquestes.

El PP català té un etern problema amb els seus lideratges. Fins i tot amb el que va ser el seu millor president, Josep Piqué. La complicada estructura territorial de la formació li va causar contínues tensions amb l’organització, tot i que Piqué tampoc ho posés fàcil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El perfil d’Alejandro Fernández només és rebutjat pels partits independentistes. Aquest cert halo de bonhomia el converteixen en un paio simpàtic, tot i que no acabi d’encaixar amb el que a Feijóo li agradaria per a Catalunya. El líder dels populars té clar que la solució passa per assemblar-se al PP gallec. No obstant, oblida que a Catalunya hi ha una forta presència de l’independentisme que a Galícia és inexistent. Aquest és el desquadrament o la raó de la falta de sintonia entre Feijóo i Fernández, que exigirà pactar la llista amb ell. Aquesta és una de les condicions que Génova posa.

No els resultarà gens fàcil trobar el punt intermedi on el PP s’hagi de moure en aquestes eleccions. Però amb la llei d’amnistia, el PSOE els ha fet un favor. L’argument o la idea força ja el tenen. Ara és qüestió de trobar el to. I aquest deix sorneguer li funciona al candidat.