¿Hi ha segona oportunitat?

Avui és un tema candent perquè en el segon trimestre del 2023 hi havia pendents 4.679 d’aquests concursos als jutjats mercantils, un augment de més del 300% sobre el mateix període del 2022. I sobre aquest assumpte va versar el 7 de febrer el discurs d’ingrés de Sebastián Sastre Papiol a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Sastre, que va ser cap de l’assessoria jurídica de La Caixa i magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, va detallar sense complexos el greu desordre de la normativa espanyola en aquesta matèria. Confusió que va contra el que aconsella el Banc Mundial: "Potenciar l’esperit empresarial i el compromís social dels ciutadans maximitza l’activitat econòmica i social... La segona oportunitat és essencial, ja que el fracàs és una font d’aprenentatge".

Sastre va focalitzar la seva crítica en el poc rigor dels articles del text refós de la llei concursal del 2020, que privilegia de forma contrària a la igualtat a Hisenda i la Seguretat Social davant la resta de creditors. Així un deutor no pot ser exonerat si en els últims 10 anys ha sigut condemnat per delictes contra Hisenda i els deutes per crèdits públics només podran perdonar-se fins a l’import màxim de 10.000 euros. Aquests articles van contra el principi d’igualtat i han sigut objecte de recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de dictar una important sentència.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sastre va analitzar també la transposició de la directiva europea de la segona oportunitat a la llei espanyola del 2022 que en només cinc articles ordena –és un dir– el concurs sense massa (passiu superior a l’actiu) de les persones físiques. Com diu Sastre, citant el CGPJ, "aquesta insolvència ha deixat de ser residual i ha passat a convertir-se quantitativament i qualitativament en l’assumpte principal dels jutjats mercantils". Aquests cinc articles han generat molta confusió i poden beneficiar més algú que oculti patrimoni que als que estaven destinats. Segons Sastre, a la legislació sobre el concurs de les persones físiques li fa falta una urgent unificació de criteris que exigeix que no vagi a càrrec –com és desgraciadament habitual– del Ministeri d’Hisenda, que prioritza els seus interessos, sinó de la Comissió General de Codificació.

L’exhaustiva anàlisi de Sastre Papiol va ser contestada amb una brillant síntesi històrica per Ignacio Sánchez Gargallo, magistrat del Suprem.