El Hard Rock com a metàfora

Des d’aquell grotesc episodi, hem tingut temps d’iniciar i acabar ni més ni menys que un presumpte procés d’independència. Entremig, la realitat paral·lela d’Eurovegas va mutar en un altre projecte fantasmagòric anomenat BcnWorld, que per descomptat tampoc es va materialitzar, però va servir perquè apareixés un altre multimilionari fantasma en les nostres vides: esfumat Adelson, va aparèixer un tal Enrique Bañuelos, elevat a salvador en una altra penosa compareixença institucional, fins que també es va evaporar rere un dubtós rastre d’operacions immobiliàries sospitoses.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan semblava que aquell projecte per fomentar la ludopatia i destrossar (encara més) el pobre sud de Catalunya havia per fi desaparegut de les nostres vides, va tornar a ressuscitar una vegada més, aquesta vegada amb el nom de Hard Rock i sota aquesta denominació el monstre dorm ensopit entre pressupost i pressupost. Sembla una broma, però aquell engendrament d’Adelson ha tornat a sortir del seu propi coma induït per condicionar els pressupostos de la Generalitat 12 anys després. El curiós és que ni llavors ni ara s’ha aixecat una sola pedra, i el més probable és que no la vegem mai.

Perquè el Hard Rock, més que un sinistre macrocomplex probablement irrealitzable, s’ha convertit en un perfecte baròmetre polític, que serveix sobretot per entendre qui mana a Catalunya en cada moment. El 2012, era la manera que tenia CiU d’explicar a l’empresariat de llavors que ells eren els abanderats d’un nou neoliberalisme, disposat a retallar o a edificar casinos, és igual. El 2024, serveix al PSC per exhibir que ells són ara la nova Convergència i que poden fer el que vulguin amb el feble govern d’ERC. A tots dos els serveix alhora per demostrar que són ells els que tenen ara la relació preferent amb La Caixa i els que dominen el centre del tauler. Mentre Junts juga amb l’amnistia des de Waterloo, a la Catalunya real PSC i ERC lluiten per la nova hegemonia que un dia Convergència va llançar per la borda. És improbable que vegem mai cap milionari de Pennsilvània cremar els seus estalvis en aquest casino hortera, del qual només hem vist una maqueta que produeix vergonya aliena. En canvi, per al que servirà segur el Hard Rock és per posar en evidència que després de 12 anys de casinus interruptus, estem exactament en el mateix punt. Com una metàfora perfecta que tot el que ens ha passat durant aquest temps no ha servit absolutament per a res.