Alandete ‘productions’

¿No us crida l’atenció la quantitat exagerada de vegades que Donald Trump es pronuncia sobre les maldats d’Espanya i del seu Govern? Els Estats Units intervenen a Veneçuela, bombardegen l’Iran, intenten mediar en la guerra de Rússia i Ucraïna, tensen les relacions amb la Xina i Europa i, no obstant, el president més poderós de la Terra té temps per dedicar a Espanya (¡a Espanya!) fins a un parell de frases a la setmana. Trump és sens dubte el president nord-americà que més ha parlat de Spain i el que podria semblar una obsessió personal no és res més que una altra construcció degudament teledirigida des del Madrid central. Sí, perquè que ningú pensi que totes aquestes diatribes de Trump amenaçant el comerç exterior d’Espanya, prometent nous (i impossibles) aranzels o criticant ferotgement que el Govern es resisteixi a apujar el pressupost d’armament al 5% són fruit de cap espontaneïtat periodística, perquè en realitat són preguntes, sempre, de la mateixa persona representant els mateixos mitjans. Sí, les constants referències de Trump a Espanya es deuen únicament a la insistència d’un tal David Alandete (famós en una altra vida per assumptes del procés), que amb el títol de corresponsal a la Casa Blanca i col·laborador d’ABC, Cope i Telemadrid, aconsegueix la gesta gens menor de posar l’antisanchisme en l’agenda més complexa del planeta.

Alandete ha aconseguit arrencar de Trump frases històriques, com aquesta que "Espanya és un país de perdedors", i ha servit de contrapès d’urgència al "No a la guerra" de Pedro Sánchez que va fer la volta al món. Ja sabem que la dreta espanyola assisteix desesperada l’enèsima maniobra de Sánchez, que ha aconseguit escapar-se de totes les trampes domèstiques que li havia preparat el PP, per refugiar-se una altra vegada victoriós en les arenes movedisses de la política internacional. És per això que cada gest de Sánchez en contra de Trump troba ràpidament resposta en la pregunta d’Alandete a la Casa Blanca, una mena de tireta d’urgència perquè els mitjans patris puguin almenys titular per Trump i no per l’anticrist Sánchez. Les preguntes del corresponsal són, per descomptat, amplificades a Espanya, i ampliades amb entrevistes al preguntador en programes d’Antena 3, Cuatro o Telecinco, en la clàssica espiral antisanchista prefabricada. N’hi ha, però, que sembla que no s’han adonat que cada resposta de Trump, en comptes de neutralitzar Sánchez, no fa sinó engrandir-ne la figura i complir els seus objectius. Perquè quan el president proclama el seu "No a la guerra", el que necessita, per damunt de tot, és una resposta que, ni que sigui per oposició, realci el seu discurs i l’elevi. Paradoxes de la política, David Alandete s’ha convertit en el principal aliat de Sánchez per engrandir la seva figura i blindar-se de la dreta rabiosa, que és justament el contrari que pretenia el corresponsal i tots els qui mouen els seus fils. Alandete pregunta, Trump respon i Sánchez disposa. Un cercle perfecte per convocar eleccions o, qui sap, si per arribar viu al final de la legislatura.