No és la inflació, és Netanyahu

El primer ministro israelí Benjamin Netanyahu habla durante una conferencia de prensa en Jerusalén el 19 de marzo de 2026 / RONEN ZVULUN / POOL / AFP

La guerra ha deixat de ser un ens abstracte, aquesta barbàrie que passa a molts milers de quilòmetres dels nostres sofàs. De fet, va arribar a Espanya ahir en forma de paquet de mesures i crisi interna de Govern salvada sobre la campana. No hi ha impactat cap míssil militar, però sí un míssil econòmic. El preu de l’energia s’ha enfilat, i quan es descontrolen els preus arriben les turbulències polítiques. És sorprenent com tants opinants, polítics, lobbies diversos i sospitosos habituals de la comunicació són capaços d’anunciar la pujada del preu del petroli com qui parla d’un fenomen meteorològic. Sí, el succés es descriu amb tota mena de detalls, i fins i tot es fabriquen múltiples teories sobre les seves conseqüències econòmiques, polítiques i socials. Ens ve una altra pandèmia, ens diuen. Però, ¿i les causes? Perquè si de sobte hem arribat fins a aquesta situació d’inestabilitat global és només per culpa de dos monstres, dos dirigents abjectes, anomenats Trump i Netanyahu. Si avui transportar-nos amb cotxe ja ens buida dolorosament les butxaques, o aliments bàsics amenacen el nostre cistell d’anar a comprar, no és pas per cap determinisme històric que se’ns presenta com a inevitable. Avui la nostra vida està amenaçada per dos criminals dels Estats Units i Israel, tant l’un com l’altre, que, a més de sembrar odi i executar genocidis, s’han inventat una guerra a l’Iran amb una excusa inexistent (armament nuclear), com d’altres ja es van empescar la de l’Iraq amb el pretext ficcionalitzat de les armes de destrucció massiva.

Enmig de la tempesta, el PSOE, Sumar i de retruc la resta de grups s’han embarcat en una discussió lògica sobre quines mesures cal prendre, en quins terminis i amb quins suports. El debat social serà profund perquè, si es focalitza en els preus generals, i no solament en els de l’energia, inevitablement afloraran grans tensions ideològiques. D’acord. Però la discussió prèvia no pot ni ha de ser aquesta: hauria de ser com ens posicionem davant de la guerra i dels seus perpetradors. O dit altrament: digueu-me quina culpa atribuïu a Trump i Netanyahu en aquest caos i us diré quina és la vostra quota de responsabilitat en aquesta crisi. Abans de parlar del barril de petroli, denunciem els qui han justificat o exculpat tots dos monstres o, pitjor encara, els qui els serveixen la cobertura aèria de les idees en el fang de les xarxes, en immunds programes de ràdio o televisió o en preteses universitats de guant blanc. El neoliberalisme té moltes maneres de dissimular la seva maldat, i una és centrar-se en les conseqüències i no en les causes de les injustícies. Veurem l’extrema dreta cridant histèrica contra les mesures socials impulsades pel Govern, però és precisament aquesta extrema dreta la que s’ha convertit en la franquícia regional dels dos monstres, sigui a Ripoll, Múrcia o Budapest. Qui amenaça les nostres butxaques no és pas la inflació, sinó Netanyahu. Està bé tenir-ho clar abans que comencin a vendre’ns fum.

Temes:

Sumar Govern PSOE Israel

Inicia sessió 0 Comentaris