Vladímir Putin posa mà per tot

La mort de l’opositor Navalni a la colònia penal IK-3 posa encara més Putin sota sospita però continua sent imprecís identificar el règim postsoviètic amb el poble de Rússia. Putin fa desaparèixer els dissidents, s’apodera de tot el que pot i practica una corrupció freàtica. Està en gairebé tot i, per descomptat, interfereix en atacs cibernètics en les eleccions de països que fan una política que l’incomoda. Va afavorir Trump i ara es prepara per alterar fins on pugui i en el seu interès les eleccions al Parlament Europeu el mes de juny.

A la seva cel·la de càstig, allà prop de l’Àrtic, Navalni va rellegir Un día en la vida de Iván Denísovich, com explicava a les seves cartes. Sembla que el segle XX tingui una sinistra continuïtat en els atzars més tòxics del segle XXI. La seva esposa, Iúlia, està disposada a explicar aviat qui va matar el seu marit i en continuarà l’acció dissident. Unes setmanes abans de les eleccions presidencials russes sabem que, tràgicament, Navalni ja no serà a les paperetes i que Putin ha eliminat tota alternativa democràtica real.

A principis de mes, va tenir ressonància la resolució del Parlament Europeu sobre les interferències russes en el procés electoral de l’Europa comunitària. També hi constaven les sospites sobre la connexió del Kremlin amb el moviment secessionista a Catalunya, ara en mans del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. En general, la resolució compilava tots els altres indicis: finançament de partits extremistes, espionatge a les institucions europees, les ramificacions del canal Russia Today, operacions de desinformació a la plataforma X, complicitat amb règims sense plena llibertat. No fa falta subratllar que en el teló de fons hi ha la guerra d’Ucraïna, en una fase en la qual només un 10% de la població europea creu que Zelenski pugui vèncer Putin.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A França, la publicació digital Telos –de centreesquerra– parla del cabal digital que inverteix el Kremlin amb l’objectiu de desinformar sobre la guerra a Ucraïna i alterar processos electorals allà on Putin ordeni. Els seus hackers recorren profusament a la intel·ligència artificial. Té sentit requerir que les plataformes digitals tinguin un director de continguts que es faci responsable davant la justícia en els casos de manipulació informativa, desinformació i biaix en profit de potències estrangeres. Fa dos anys, Facebook va detectar i va anul·lar una xarxa de comptes prorussos altament sofisticats.

Altres publicacions adverteixen que els hackers de Putin poden usar ChatGPT per manipular la successió d’eleccions que tindran lloc al món enguany, amb un cens genèric que convoca a les urnes gairebé la meitat de la població mundial. Així i tot, els atacs cibernètics fan que el món sigui més insegur. La postguerra freda potser va ser un placebo. També la Xina practica la desinformació. TikTok és una de les seves ciberautopistes. Iúlia Navalni seguirà en la bretxa i això té la seva importància per molt que l’ús maligne de la intel·ligència artificial intenti torbar el vot de la ciutadania lliure, allà on sigui.