Alliberats pel feminisme
Un 54% dels nois entre 16 i 24 anys de Catalunya creu que "el moviment feminista ha anat massa lluny", opinió que només comparteix un 23% de les noies. Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinó (CEO). Per situar-nos, el segment d’homes que menys està d’acord amb l’afirmació esmentada és el dels més grans de 64 anys: només un 29%. No deixa de resultar interessant aquesta dada, com si els homes més grans fossin conscients de la injustícia d’una vida de privilegis (o potser ni tan sols n’han sentit la pèrdua). En qualsevol cas, és evident que la majoria de les noies participen en l’empenta del feminisme i que una part molt important dels nois el sent com una amenaça.
Abans de col·locar els youtubers a la diana (sempre és fàcil assenyalar com a culpable qui s’escapa del nostre control), val la pena observar altres apunts interessants del CEO. Davant un 33% de nois que afirma que "es pot confiar en la majoria de la gent", només un 24% de noies comparteix aquesta sensació. "¿Qui em creurà?", es lamentava la jove víctima de Dani Alves. Recordem que el grup d’edat en el qual més ha crescut la violència masclista és entre els menors de 18 anys. El CEO també apunta que, com més estudis, menys sexisme. Recordem també que el 57,7% dels titulats de grau a les universitats catalanes són dones (en el curs 20-21). Durant aquells anys, els nois han vist com les seves companyes els avançaven en els estudis. Ells (igual que elles) s’enfronten a la precarietat laboral. Però les noies, a més, se saben amenaçades per la bretxa salarial. I per això estudien o s’esforcen en l’esport o s’alien per acompanyar-se a la nit. Perquè elles estan en guerra.
Notícies relacionadesMentre elles lidien pel seu futur i la seva supervivència, molts d’ells senten aquesta lluita com un setge. Rescatar-los de la seva trinxera també és tasca del feminisme. No només per evitar que la ultradreta els vengui una falsa salvació, sinó perquè no hi haurà una societat més igualitària i menys violenta sense la implicació dels homes. Només un feminisme alliberat d’essencialismes i victimismes, capaç d’aglutinar el màxim de persones i sense posar el crit al cel a cada pas, pot convertir-se en un veritable motor de la transformació política. Finalment, perseguir les metes i no qui es considera més o menys digne de la causa.
Tot avenç té una reacció, i en el sector més jove és on es plasma a la perfecció aquest moviment. Entre aquest 54% dels nois davant aquest 23% de les noies. El feminisme pot i ha de seduir els homes. Alliberar-los d’un patriarcat que també els oprimeix. Un exemple, policies i metges alerten de la compra de rèpliques de Viagra per part de joves en les nits de festa: temen no estar a l’altura. Finalment, tot forma part d’un mateix sac de masculinitat tòxica que s’exerceix contra les dones i que constreny els homes. Per a ells, el feminisme ha de ser un espai alliberador, i no un territori hostil.
