Fbex i aquells monstres immobiliaris

Una de les protagonistes de la gresca va ser Fbex, promotora de l’edifici calcinat, presidida per Juan Parada. De l’èxit a la liquidació. Va suspendre pagaments el 2010 i es va liquidar el 2011. En aquella Barcelona de la bombolla, Fbex tenia una oficina a l’Eixample, on venia formidables promocions sobre pla. Qui firma aquesta columna es va acostar un dia per demanar-los informació. Només per això obligaven a pagar mil euros de dipòsit. Els vaig enviar a beure’s un whisky.

Eren temps d’or i maons, de caixetes d’estalvi que s’expandien per tota la Península a la recerca de clients. Oferta d’hipoteques que cobria el 120% del valor de la vivenda i que servia perquè els nous propietaris ho aprofitessin per comprar-se un cotxe... o anar-se’n de vacances a la Coxinxina. Temps on es pensava que el preu de qualsevol apartament podia pujar imparablement pels segles dels segles. Fins que un dia, pum, els tipus d’interès comencen a pujar, les quotes mensuals s’encareixen, descobrim què són l’Euribor i l’IRPH, aprenem que enginyers de les finances han revenut els paperets hipotecaris per mig món, els valors s’estimben i es genera la crisi financera i econòmica més gran de la nostra generació. Morositat, suspensions de pagaments i drames personals i empresarials.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Cada cicle econòmic inclou el seu cicle immobiliari, amb els seus defectes i excessos, que acaben manifestant-se anys més tard. El desenvolupisme dels anys seixanta i setanta va generar aberracions urbanístiques a les grans ciutats i a la nostra costa que segueixen dempeus. Uns per donar empara a l’allau migratòria que arribava per guanyar-se la vida; d’altres per crear part d’un model turístic avui més discutit que mai, per molta riquesa que hagi pogut crear. Un dia descobrim que aquells edificis patien una malaltia estructural al seu formigó: l’aluminosi. Avui estem aprenent a marxes forçades què són el poliuretà i el polietilè.

La velocitat dels esdeveniments obliga a generar tota mena d’explicacions. Al final hi haurà, o no, responsables i conseqüències. El temps designarà si hi va haver excessos i errors imprevistos. Les víctimes mereixen respostes.