Les empreses diuen: ¡ja n’hi ha prou!

Aquests dies s’ha fet viral un vídeo en el qual el diputat del Parlament de Catalunya Salvador Vergés enumera la llarga llista de tràmits recurrents que ha de fer un agricultor. Però la burocràcia no afecta només el sector agrícola. És un problema endèmic de la nostra administració, que està ofegant tots els sectors. Des de la indústria fins als serveis, passant pel comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. El control és necessari per garantir la seguretat, però hauria d’aplicar-se de manera molt més amable amb l’empresa, amb menys paperassa, terminis més clars i criteris harmonitzats entre les diferents administracions. Sovint, les empreses s’enfronten a la discrecionalitat de qui aplica la norma i a la inseguretat d’una resposta que moltes vegades no té data de resolució.

En un estudi que vam fer a la Cambra de Comerç de Barcelona el 2007 ja s’apuntava que una reducció del 25% de la burocràcia tindria un impacte positiu en el PIB de, com a mínim, l’1,5%. Avui aquesta necessitat és més gran, ja que cada any se sumen noves obligacions. La producció de normes a Espanya el 2022 va ser un 22% més alta que l’any anterior, fins a les 1.329.865 pàgines publicades als butlletins oficials, segons un informe de la CEOE.

Els polítics i l’Administració regulen pensant en la gran empresa, donant per fet que aquesta intentarà saltar-se les normes. Per evitar-ho, imposen ferris controls i regulacions. Res més lluny de la realitat. L’empresa al nostre país té una dimensió petita, molt més petita del que ens agradaria, per créixer en productivitat i en innovació. I l’Administració continua sense adonar-se que com més ofegui aquestes petites empreses amb normativa, autoritzacions, permisos i certificats, menys creixerà. A Espanya, el 2022 hi havia 1.389.994 empreses d’1 a 9 treballadors (el 90% del total) i tan sols 160.961 de 10 treballadors o més (el 10%). A Alemanya, el percentatge d’empreses de 10 o més treballadors és del 19%. Primera proposta: pensar en petit quan es legisli.

La Generalitat s’ha compromès a crear una finestreta única per als tràmits que ha de realitzar el sector primari. No obstant, la Finestreta Única Empresarial (FUE) existeix des de fa anys i integra els tràmits de diferents departaments i també d’ajuntaments. És un projecte impulsat des de l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Treball i compta amb un equip de professionals que, amb gran esforç, miren d’harmonitzar i simplificar l’embolic administratiu que suporten les empreses. Sisplau, no creem més finestretes úniques, reforcem la que tenim i integrem els diferents sistemes informàtics, especialment els dels ajuntaments, on es troba el principal escull (urbanisme i medi ambient). Evitarem haver de crear en un futur la finestreta de les finestretes. Segona proposta: més voluntat política d’integració i més transparència i seguretat jurídica per a les empreses.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però la solució no vindrà únicament d’organitzar millor la tramitació, si no hi ha un canvi de mentalitat en el regulador. De res serveix anar simplificant amb molt esforç els tràmits existents, si per la porta del darrere s’estan fent noves lleis que afegeixen càrregues burocràtiques. Tercera proposta: evitar la síndrome de Penèlope, que teixeix de dia i desteixeix de nit.

Finalment, cal reformar profundament la funció pública. Des de Madrid, la música comença a sonar bé. El ministre Escrivá vol vincular la transformació digital amb la funció pública i ha escollit de secretària d’Estat un perfil clarament reformista. S’eliminarà la cita prèvia, es canviarà l’avaluació de l’acompliment dels funcionaris, es desplegarà un pla de captació del talent jove, redefinirà els perfils que es necessitaran en el futur per abordar el relleu generacional, etcètera. Catalunya no hauria de quedar enrere en la urgent reforma de l’Administració pública. Quarta proposta: gran acord entre les forces polítiques per reformar l’administració, no subjecta a legislatures.