"Terrorisme", "traïció" i altres fal·làcies

El darrer subterfugi que s’ha empescat Pedro Sánchez, necessitat de tranquil·litzar Junts i aconseguir l’aprovació de la llei d’amnistia, ha estat la possibilitat de reformar la llei d’enjudiciament criminal per tal de reduir els terminis de la instrucció judicial.

Atès que un dels molts escàndols del cas Tsunami és justament l’allargament de la instrucció, semblaria que la jugada de Sánchez tindria sentit. De fet, Gonzalo Boye ja ha denunciat en un recurs que el jutge ha esgotat terminis, no ha respectat els processos d’instrucció –per exemple, no prendre declaracions als imputats durant el procés d’instrucció, o fer aparèixer testimonis del barret– i les pròrrogues s’han imposat de manera irregular. Per això mateix ha presentat un recurs que considera que "tot el que s’ha acordat com a diligència d’instrucció i actuat amb posterioritat al 29 de juliol del 2021 és nul de ple dret". Però en el territori dels jutges patriòtics, la seguretat jurídica és una quimera, i el que volen és el que passa, i no el que hauria de ser.

I el que passa és meridianament clar. Hi ha uns determinats jutges, compromesos amb la crida aznariana a la rebel·lió contra l’amnistia –alimentada per un insà sentiment venjatiu–, que han decidit que tot s’hi val per inutilitzar un dels acords polítics més importants des de la transició. I és tal la gosadia que no tenen escrúpols de banalitzar irresponsablement el terrorisme, inventar-se morts, buscar l’or de Moscou als carrers de Barcelona i ressuscitar la "traïció a la pàtria" del cementiri de la història. "El que pueda hacer, que haga", va dir el guru de la secta en una arenga amb aires colpistes, i els Garcia Castellón de torn es varen posar a treballar.

Diu Pedro Sánchez, i els socialistes i la immensa majoria de la gent decent que no vol jugar amb qüestions tràgiques per fer joc polític infame, que l’independentisme no és terrorisme. S’agraeix l’obvietat, ¿però importa res aquesta afirmació? Perquè tampoc no era rebel·lió, i vàrem tenir un Tribunal Suprem portant aquesta barbaritat fins a l’extrem. I també era un disbarat empresonar líders civils democràtics i vam tenir els Jordis a la presó. O empresonar la presidenta del Parlament per permetre debats parlamentaris i Carme Forcadell va ser sentenciada, i així un llarg etcètera. Si alguna cosa hem après des del 2017 és que, per aquests salvadors de la pàtria irredempts 2.0, perfectament inserits en la pitjor tradició de la història negra, no importa la veritat, ni tampoc importen els fets, només importa de quina manera poden ser reprimits.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Aquesta és la qüestió: hi ha una revolta reaccionària contra el joc democràtic d’aliances i les lleis parlamentàries que en resulten. I aquesta revolta colpista fa servir els instruments democràtics per entorpir i paralitzar la política. Per molt que no hi hagi cap indici de terrorisme en el procés català, ni en les protestes ciutadanes que se’n van derivar, igualment hi ha tot un artefacte polític, mediàtic i judicial que farà entrar el clau per la cabota. Només cal veure tota la delirant instrucció de Garcia-Castellón i com ha adequat el calendari a les exigències polítiques. Fins i tot, tal com va passar en el judici del procés, ha fet servir l’extrema dreta tot permetent que Vox i els ultres de Dignidad y Justicia es personessin a la causa per mantenir l’acusació de terrorisme, i així impedir que es remetés la instrucció a Barcelona per desordres públics.

Així les coses, deixar la llei tal com està és un suïcidi. No només perquè les desenes de persones que estan en els sumaris Tsunami i CDR quedaran a la intempèrie –i d’aquí la comprensible fugida de Ruben Wagensberg a Suïssa–, sinó perquè, si els surt bé la jugada, el terme terrorisme s’utilitzarà per reprimir qualsevol protesta posterior. Per bé que es pot entendre la prevenció de Pedro Sánchez, no té altre remei que incloure aquests dos supòsits, terrorisme i traïció, en la llei d’amnistia. Al capdavall, si està tan segur que no es varen perpetrar aquests dos delictes, ¿quin problema hi ha en especificar-los en la llei? Només és una amnistia per al procés català, i tots els represaliats han de quedar dins de la llei, o no complirà el propòsit pel qual s’aprova. Ningú no en pot quedar fora. Aquest va ser l’acord. Aquesta ha de ser la llei.