La tribuna
Immigració: la temptació ‘indepe’
Als de Junts els convindria no mirar tant cap a Ripoll i fixar-se en allò que permet
una visió menys demagògica dels immigrants
L’economia espanyola necessitarà que arribin 250.000 treballadors cada any, a partir del 2030, segons un estudi. No serà fàcil gestionar-ho, però el populisme no és la solució
Quan la Transició se li va ennuegar al Partit Comunista, Manuel Vázquez Montalbán va dir allò que contra Franco vivíem millor. Amb el seu somriure sorneguer, va precisar més tard que la frase anava entre interrogants per remarcar la retòrica d’un recurs amb què pretenia fotre’s dels errors de l’esquerra. No podia assumir aquesta tonteria qui no va poder conèixer el seu pare fins als cinc anys perquè era a la presó, i va passar ell mateix tres anys a la presó de Lleida, poc després de casar-se. Més enllà de la boutade, la frase enclou una veritat perenne. La desaparició d’un enemic que havíem arribat a odiar pot arribar a produir més desconcert que satisfacció. Li va passar a part de l’esquerra espanyola. Li va passar als Estats Units amb la caiguda del mur de Berlín. Li passa a l’independentisme català, des que l’Estat ha deixat de ser causa de tots els mals de Catalunya. Contra Espanya vivíem millor, deuen pensar avui alguns independentistes desencisats, malgrat tot el que va passar.
La política sempre s’ha construït tant o més contra alguna cosa que a favor. I, en temps de populisme i escepticisme com els actuals, encara més. Caigut el mur, Bush (pare) es va inventar el general Noriega. Després, ja més seriosament, el gihadisme va substituir el comunisme. Mort el gos, no sempre s’acaba la ràbia, i pot ser que la Xina sigui el nou enemic, tot i que sigui capitalista. El malvat Occident també li ha servit a Putin per justificar les seves barbàries. Part d’aquella esquerra espanyola de la qual formava part Vázquez Montalbán va intentar fer el mateix amb l’OTAN. Que difícil és fer política, sense tenir davant un pim-pam-pum. ¿I a Catalunya? ¿On és l’enemic necessari per galvanitzar l’independentisme, si Pedro Sánchez accepta totes les esmenes que li proposin? Quina desorientació, sobretot en les files de Junts per Catalunya. ¿Per què no ho provem amb la immigració, president?, han suggerit a Carles Puigdemont alguns dels seus, argumentant que l’hi demanen molts alcaldes del partit.
Notícies relacionadesPuigdemont s’ho està pensant. Va fer un primer pas, afegint la gestió suposadament integral de les migracions a la cistella dels acords amb el PSOE. Ell fa més de sis anys que està a Brussel·les i sap perfectament que allò tenia més de gest de cara a la galeria que cap altra cosa, perquè el control de fronteres i el repartiment dels fluxos són cosa de l’Estat (i de la Unió Europea). Sap que fer cara de pocs amics quan parles dels immigrants dona rèdits i que serà el tema estrella de les pròximes eleccions europees. No hi ha dubte que Junts l’explotarà. No obstant, hauria de saber que una cosa és deixar-se anar durant una campanya electoral, i una altra de molt diferent creure’s el discurs que no cap més gent i que tots els problemes que abans no es regiraven per culpa d’Espanya ara són culpa de la immigració. L’ocupació, la sanitat, l’escola, la llengua i fins i tot la identitat. L’informe PISA, les cues a urgències, els desafiaments del català i els reptes patris.
Als de Junts els convindria no mirar tant cap a Ripoll i fixar-se en allò que permet una visió menys demagògica de la immigració. No es tracta de dir que aquí no passa res. És clar que l’arribada d’immigrants crea problemes. Tants com dèficits tenen les administracions. No obstant, la majoria d’aquests problemes es resolen amb més recursos i amb una gestió de més qualitat. Els convindria repassar els anys de Jordi Pujol i fer l’exercici de veure el que hauria sigut de Catalunya sense immigrants. Espanyols i estrangers. En comptes d’estar temptats per les simplificacions de Sílvia Orriols, els recomano que parlin amb els empresaris que no troben candidats per treballar en una cadena de producció perquè implica torns de cap de setmana. O que llegeixin l’últim informe de La Caixa sobre migracions, en què descobriran que l’economia espanyola necessitarà 250.000 migrants cada any, a partir del 2030, durant les dues dècades següents. ¿Que no és fàcil gestionar-ho? Segur. Però el populisme no és la solució. Pot ser que contra els immigrants es guanyin alguns vots, però es perd molt. Fins i tot la identitat de Catalunya, que sempre ha sigut d’elements heterogenis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
