¿Maternitat, la satisfacció més gran?

«La maternitat és la satisfacció més gran que una dona pot tenir». No, no és una afirmació meva. És la pregunta que el CIS incloïa en el seu estudi sobre igualtat. Preguntava a dones i a homes si estaven d’acord amb aquesta afirmació. Tot just llegir-la em va recordar bastant a aquella època en la qual el llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón va dir allò de «la llibertat de la maternitat és la que fa les dones autènticament dones».

La frase del CIS és recolzada per un 49% de dones i d’homes que se situen més a l’esquerra i pel 80% de dones i homes que se situen més a la dreta. I la religió és un factor que també influeix. Així ho pensen el 83% de les catòliques practicants i el 72% de les catòliques no practicants, davant un 48% de persones que no s’identifiquen amb alguna religió. Ideologia i religió condicionen la percepció, però tot i així hi ha un acord.

¿Coses que revela aquesta reflexió? Que el CIS pregunta sobre el significat de la maternitat, però no de la paternitat. Que es pregunta sobre la maternitat a les dones, però també opinen els homes sobre què ens aporta. És a dir, a ells, sense viure l’experiència, els fan respondre per nosaltres. En canvi, les dones no poden opinar sobre la paternitat. Se suposa que és una enquesta sobre igualtat, en la qual es podrien fer moltes altres preguntes per analitzar si la maternitat pot actuar com a fre en el desenvolupament professional, facilitats de les empreses per a la criança, el seu impacte econòmic a la llar, les famílies monoparentals femenines... Però no, ens pregunten sobre si és la «satisfacció més gran».

De vegades, ens sembla que missatges de l’època franquista com «la dona s’ennobleix i es justifica sent mare», són cosa del passat, però encara avui se’ns pregunta si aquesta maternitat és la nostra principal font de goig. Perquè, compte, la pregunta no va sobre l’amor incondicional pels fills o filles, sinó quin paper exerceix la maternitat en el desenvolupament personal de la dona quant a la «satisfacció més gran» i lluny dels sentiments contradictoris que pugui generar.

Expressar angoixes i cansament

Any 2023 i sabem, amb certesa, que una part de la societat continua idealitzant la maternitat. No hi ha tema més delicat per crear enfrontaments, fins i tot entre dones. Per fortuna, s’han anat sumant moltes altres veus de mares que expliquen que no tot és tan perfecte com ens feien creure: angoixes, cansament, depressió postpart, esgotament mental, absència de repartiments de la feina que genera, complicacions a la feina... És a dir, les condicions d’aquesta maternitat. Elles no són sempre ben vistes per expressar-ho. No hi ha res més fàcil que titllar una dona de mala mare perquè les «bones mares» no es queixen.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

D’altra banda, fins i tot encara que es reconegui la part menys bonica de la maternitat, es continua idealitzant. Recordo una companya feminista que va dir: «Les dones estan contra la guerres perquè tenim fills». Ja veiem com cola, fins i tot en el feminisme, un discurs de puresa. No crec que faci falta aclarir que les no mares, per no poder o per no voler, també rebutgen guerres per una qüestió de compromís i defensa de la vida de l’ésser humà. Per desenvolupar aquesta empatia no fa falta parir. Però així, en el discurs, s’atorga a la maternitat uns valors extraordinaris que deixen marginades les que no l’exerceixen. La sororitat queda curta. Entre això i l’enquesta del CIS, sembla que les dones que no són mares són menys dones plenes. Dones que, durant segles, han suportat aquests comentaris a cau d’orella de «que rara que és» o un «alguna cosa li passa».

Finalment, no sé si és casualitat. Aquests dies s’ha tornat a parlar de la baixada de la natalitat a Espanya, mentre a València o a Còrdova els governs de PP-Vox han impulsat iniciatives en contra de l’avortament. I això també sorprèn de l’enquesta. Qüestiona sobre la maternitat, però no ens pregunta si considerem que un dret nostre està sota amenaça. Causalment, l’eslògan d’alguns grups provida és el d’imposar la maternitat perquè és «la satisfacció més gran de la teva vida». El cas és que, decidim el que decidim, sempre ens miraran amb lupa i ens carregaran amb aquesta llosa de la maternitat.