Perdre els papers
Em vaig tornar mig boig durant uns segons. M’agrada pensar que si el rampell no arriba al minut, no és pròpiament bogeria. Potser "mig boig" no significa res, però serveix per explicar que vaig perdre els papers lleugerament. Transcorreguts aquells segons, l’alleujament va ser automàtic, indescriptible, i vaig tornar al seny, en un moviment semblant al de caure a terra, aixecar-se, espolsar-se la sorreta de genolls i mànigues, per tot seguit comportar-se com si res. Va passar a la cuina. Devien ser dos quarts de nou del matí. Jo estava esmorzant, sol i callat, com haurien de transcórrer sempre els esmorzars, si tan pacifistes som. Llavors, de sobte, la realitat es va tòrcer.
Tres setmanes abans havíem tret el rellotge de la paret per penjar al seu lloc un preciós calendari amb il·lustracions de Nova York. L’havíem comprat a Strand el mes d’agost, i des d’aleshores desitjàvem que s’acabés l’any en curs tot just estrenar-lo. Era ple estiu i ja ens sobrava el 2023. Cal ser tontos per voler disfrutar d’un calendari de paret a costa del pas del temps i la pèrdua de la joventut. Però tots estem abocats a ser tontos per unes raons o altres.
Podíem haver superposat el rellotge al calendari, però hauria tapat les il·lustracions. Ens va semblar un petit acte terrorista domèstic. Inviable. De manera que vam retirar el rellotge, que, temporalment, vam deixar sobre la taula. Quan dic temporalment vull dir tres setmanes. No cal dir que la taula de la cuina no és lloc per a un rellotge de paret, però alhora aquestes taules són un lloc per a tot allò que hagi perdut el seu lloc original. Funcionen com cementiris. Cada matí, però, sentia a escassos centímetres la busca dels segons: tac, tac, tac... Jo intentant esmorzar i llegir el diari, i l’agulla perforant el meu cap amb la seva monomania: ¡tac! ¡tac! ¡tac! Així durant vint dies. La paciència té un límit. El 21 no vaig poder més i vaig estavellar el rellotge contra el terra. ¿Hauria pogut haver treure les piles, sense més ni més? Sí. Però quan et tornes mig boig no dones cap oportunitat a la subtilesa.
