Trump i Biden, una altra vegada
Quan amb prou feines s’ha posat en marxa el procés d’eleccions primàries als Estats Units pot dir-se que la sort ja està tirada. L’avantatge d’11 punts obtingut per Donald Trump a Nou Hampshire davant la seva única contrincant, Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud, i el triomf en el camp demòcrata de Joe Biden, en una consulta a la militància de caràcter simbòlic en la qual el president no va fer campanya ni apareixia a les paperetes, però va poder ser votat, deixen totes les incògnites aclarides tret de sorpresa majúscula. Els dos candidats del 2020 tornaran a mesurar les seves forces al novembre, pendents una vegada més del comportament dels electors en els swings states o estats oscil·lants, aquells en els quals cap dels dos té assegurada la victòria.
La determinació de l’exgovernadora de seguir en la lluita, malgrat que li ha servit de molt poc que el governador de Nou Hampshire sigui un republicà moderat que va col·laborar en la seva campanya, confereix la condició de cita decisiva a les primàries de Carolina del Sud, el 3 de febrer vinent. Si també allà Trump surt vencedor, Haley tindrà francament difícil atraure donants i mantenir-se en la carrera. Si Biden aconsegueix una victòria folgada en la pròxima cita, segons preveuen els sondejos electorals, es podrà dir que la cerimònia de les primàries dels dos grans partits ha perdut l’espectacularitat i l’interès que sempre té.
La gran paradoxa és que les enquestes d’aquests últims dies coincideixen a presentar Haley com a segura vencedora contra Biden perquè sembla atraure una part de l’electorat demòcrata més moderat i, en canvi, Trump no és capaç de fracturar el front demòcrata. Aquests vaticinis han portat Haley a presentar el seu oponent com algú que és capaç d’obtenir un gran resultat personal, però també de portar el Partit Republicà a la tercera derrota consecutiva a escala federal després de la del 2020 –elecció presidencial– i la del 2022 –eleccions de meitat de mandat–, quan el gruix dels candidats auspiciats per l’expresident van sortir derrotats. Alhora, alguns assessors polítics creuen que el resultat obtingut per Haley a Nou Hampshire és un baló d’oxigen per a Biden perquè han sigut significativament pocs els electors independents que s’han interessat per ella.
A partir d’aquest marc de referència, sembla determinant la capacitat que pot tenir Biden per mobilitzar l’electorat demòcrata i contrarestar la reconeguda capacitat del seu rival per mantenir permanentment en acció els seus. I allà el vot jove, molt crític amb el comportament de la Casa Blanca en la guerra de Gaza, el de les dones i el de les minories seran de nou crucials perquè els demòcrates retinguin la presidència. No hi ha més secrets en la campanya que ara comença perquè no és previsible un transvasament significatiu de vots d’un candidat a l’altre en el si d’una societat profundament partida en dues, fins i tot en el cas que es doni alguna condemna de Trump per algun dels més de 90 càrrecs pels quals ha de respondre en diferents tribunals. Biden necessita minimitzar l’absència a les urnes de votants demòcrates decebuts amb la seva gestió; Trump sembla tenir-ne prou amb perseverar en la seva estratègia d’agitació sense parar..
