La Xina, un suport a Putin no incondicional

El viatge a Pequín de Vladímir Putin ha permès a Rússia escenificar el bon moment de l’aliança estratègica amb la Xina, que, entre altres coses, ha facilitat a Moscou suavitzar l’efecte de les sancions econòmiques imposades pels Estats Units i la Unió Europea arran de la invasió d’Ucraïna. Sense el suport de Xi Jinping, l’erosió de l’economia russa hauria sigut més forta i la falta de components imprescindibles per atendre les necessitats en el camp de batalla hauria debilitat la capacitat russa de suportar una ja llarga guerra de desgast. Pot dir-se que la Xina ha sigut el salvavides que ha acudit en suport de Rússia i, malgrat el bloqueig de fons russos en entitats d’Occident, ha evitat que es fessin realitat els pitjors presagis.

L’exportació d’energia a preus polítics i les facilitats acordades amb la Xina perquè les seves empreses inverteixin en Rússia és la factura que Putin està disposat a pagar. Menys costosa del que sembla perquè en els dos anys llargs de la guerra en curs, el Kremlin ha trobat nínxols de negoci alternatius a la (al cap i a la fi, parcial) cancel·lació per la Unió Europea de la importació d’energia amb origen a Rússia. Una capacitat d’acomodació a les circumstàncies que pocs creien possible i que ha corregut igual a l’adaptació de les operacions militars al front ucraïnès, amb reiterats canvis en l’estructura de comandament.

En la bona sintonia de Moscou i Pequín anima la seva aposta comuna per disputar l’hegemonia als Estats Units. La guerra comercial de tots dos amb la Xina s’ha agreujat durant la presidència de Joe Biden. Per això Putin i Xi han coincidit a manifestar la seva disposició a aturar la guerra mitjançant una solució política sense precisar, que a la ment del president rus significa, com a mínim, annexionar-se la terra conquerida, però el contingut de la qual no ha detallat el líder xinès. Perquè el problema per a la gran potència d’Àsia és donar continuïtat a aquesta aliança sense dificultar en excés el progrés del seu primer objectiu mirant a Europa: la nova ruta de la seda. Hi ha a Brussel·les més opinions receloses que favorables al projecte vista la gran capacitat competitiva de les empreses xineses, però Xi no hi renuncia.

Aquesta contradicció entre disposar d’una aliança estable amb Rússia i el seu propòsit d’intensificar la relació comercial amb Europa explica la decisió del president xinès de no subministrar armes a Putin, una cosa reconeguda pels Estats Units, i limitar-se al subministrament d’insummes per a la seva fabricació. És difícil de preveure la durabilitat i consistència d’aquest enfocament dual, però val com a referència la reacció xinesa cada vegada que des del Kremlin s’ha fet menció de l’eventual recurs a l’arsenal nuclear: en tots els casos ha sortit al pas algun funcionari xinès per declarar-se del tot contrari a aquesta possibilitat. Una posició fixada sempre en termes semblants que s’han deixat sentir a Occident, una dada a tenir en compte quan es tracta de mesurar la solidesa de l’entesa russoxinesa, no exempta de contradiccions i clarament asimètrica: l’economia xinesa és la segona del planeta, mentre que la russa, a efectes de presència en els mercats internacionals, és poc més que un monocultiu energètic. Una altra dada que s’ha de tenir en compte.