2024: acords, mentides i trampes

El 2023 ha tingut dos grans protagonistes, autèntics supervivents de la política: Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. És probable que la seva extraordinària resiliència, que a Puigdemont li ha permès resistir set anys d’exili amb tot un Estat intentant destruir-lo, i a Sánchez, sobreviure al seu propi anunciat naufragi, hagi estat la clau que ha culminat en un acord que semblava impossible.

Només personatges com ells, petris davant els reptes, podien superar l’enorme quantitat d’obstacles que els separaven d’una entesa. Fins al 23J Sánchez era el caçador i Puigdemont l’objecte de la cacera, una peça major que havia estat vilipendiada, insultada, injuriada i deshumanitzada durant anys de relat mediàtic espanyol, i la imatge del qual semblava impossible de pair en terres d’Espanya. Però la màgia de la política va oferir-nos una mutació dialèctica meravellosa, i allà on hi havia un "fugado", ara teníem "un president", i Waterloo deixava de ser un cau de delinqüents catalans, per passar a ser l’oficina central de la política espanyola. El mèrit polític és indiscutible, sobretot perquè aquests dos líders han signant l’acord des del reconeixement de la desconfiança absoluta, amb les cartes boca amunt, sense el trilerisme que sovint s’amaga darrere dels pactes polítics.

Si Sánchez i Puigdemont han estat els protagonistes del 2023, Feijóo n’ha estat l’antiheroi. El gallec que aspirava a comandar Espanya ha acabat perdent de la pitjor manera: guanyant inútilment. Probablement els errors no han estat tan propis com del seu partit, comandat des de Génova per les figures més fosques de la dreta espanyola, amb Aznar cridant a sometent. Però és un fet que els seus pactes descarnats amb una extrema dreta que arriba al poder amb esperit de venjança i destrucció ‒tant en qüestions lingüístiques i culturals, com en drets civils‒, li han passat factura. En aquest sentit, que aquests pactes es produïssin just abans de les generals, va ser un mannà miraculós per a Sánchez, que, a banda de resistent, tendeix a ser un polític amb força sort.

I dels protagonistes, a la protagonista: l’amnistia. Ha estat el gran terrabastall del 2023 i també ho serà, amb tota probabilitat, el 2024, no només per la demagògia i el trilerisme que farà servir la dreta, sinó també per la dilació que intentarà el PSOE. De moment està habilitat el mes de gener per a la seva tramitació, que segurament serà sorollosa, però a partir d’aquí les dificultats per aplicar-la seran gegantines. És a dir, amb tota probabilitat tindrem amnistia però no està clar quan tindrem amnistiats.

D’una banda, el PP cercarà tots els paranys parlamentaris i legals per allargar el procés fins a l’infinit, amb l’ajuda sempre inestimable de la justícia ideològica i la premsa patriòtica. De l’altra, és probable que Sánchez intenti fer allò que fa millor que ningú: entabanar, jugar amb les paraules i guanyar temps, el seu objectiu prioritari. De fet, ja n’ha donat una bona mostra amb l’apartat ‒el 43 bis‒ que ha introduït en el decret per modificar la llei d’enjudiciament civil, i que permet elevar l’amnistia al TJUE amb alguna qüestió prejudicial, cosa que ajornaria la seva aplicació sine die. És evident que Sánchez intentarà allunyar el retorn de Puigdemont tot el que sigui possible, però també és un fet que a Waterloo estan molt vigilants, i que no li resultarà fàcil col•locar segons quins paranys. L’equilibri entre intentar fer trampes i aconseguir que Junts no trenqui l’acord és molt prim. Aquest és el trapezi on Sánchez intentarà fer malabarismes.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Sigui com sigui, el 2024 és l’any clau de l’acord, i no hi ha certeses. De fet, és un terreny ignot perquè tots dos naveguen en el mateix vaixell, però remen en sentit contrari. Mentirà molt Sánchez, aguantarà Puigdemont, s’aconseguirà culminar l’acord, es trencarà l’acord? Són les incògnites que donaran molta vida a la canallesca periodística. Només hi ha una resposta segura: Puigdemont continuarà marcant les portades de diaris, els debats parlamentaris i les declaracions polítiques. La gran incògnita és saber si ho farà des de casa.

Un darrer apunt: continuarà Felip VI fent aquestes cares de cabreig monumental cada vegada que veu Pedro Sánchez, o aprendrà a dissimular una mica? Res, pregunta per molestar.