Les arestes del Nadal

Difícilment, doncs, es pot fer una reflexió sobre el Nadal que no tingui un caràcter personal i intransferible, perquè depèn de l’educació sentimental, l’experiència, les relacions familiars, la tradició i tot el llarg etcètera que conflueix en una data tan simbòlica. Personalment, soc dels que viuen el Nadal amb intensitat, feliç de la sobredosi de família que ens regalem. És possible que aquells que hagin tingut una experiència familiar negativa no percebin la conjura d’amor que es produeix al voltant d’una taula de Nadal, però és exactament això, una conjura del uns amb els altres per trobar-nos i donar sentit al camí compartit. I tots els detalls treballen en favor d’aquesta conjura: la taula guarnida amb els millors paraments; el brou de Nadal que l’àvia cuina des de temps immemorials, i que, any rere any, creu que no li ha quedat tan bo com l’any anterior; la canalla que es barreja amb la gent gran, en una deliciosa fusió de generacions; els absents, sempre tan presents en aquestes dates; les nadales, que ens retornen els cants de la memòria ancestral... I, en la prèvia, el tió que hem anat engreixant amb la cura diària i, finalment, ens regala la seva màgia festiva. Tot el que passa al voltant d’aquests dies nadalencs té a veure amb els pilars que sustenten el camí compartit: família, complicitat, comprensió, amor. Al capdavall, això és la família, una xarxa de protecció que ens eleva en els èxits i ens recull en els fracassos, i en què ens reconeixem en el llegat de les moltes vides que ens han precedit. Siguin famílies tradicionals, o les famílies 2.0 que dibuixen altres escenaris, però totes, les que funcionen, teixides amb fils d’estimació. Un bagatge d’amor d’un valor sanador incalculable.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

I sí, és una festa cristiana, la qual cosa no hauria d’implicar cap demèrit, ni cap anticòs ideològic, ni cap prejudici religiós. Som una societat plural, modelada amb el fang de moltes argiles, orígens, llengües, déus diversos, però forjada, també, per una memòria mil·lenària que ha construït la nostra identitat. Culturalment cristians, fins i tot quan som agnòstics o ateus, o formem part d’altres tradicions religioses, però, més enllà de les circumstàncies personals, tenim un llegat valòric i cultural que ens ha definit al llarg dels segles i que no es pot llençar al cubell de les escombraries pel prurit ideològic de la correcció política. En aquest sentit, els defensors de la descristianització del Nadal, impel·lits per aquest prisma distorsionador del multiculturalisme, acabaran creant una societat líquida, que no té res a veure amb el fet de ser més democràtica o més plural, sinó amb el d’estar més perduda i més desarrelada. És a dir, una societat més desorientada. L’exemple dels pessebres ideològics, en què el que es considera políticament correcte arriba al paroxisme de negar sant Josep, o de fer una proclama LGTB o de convertir el betlem en un aparador de causes progres, és el paradigma d’aquesta estultícia ideològica que vol imposar la pancarta de torn, per damunt d’una tradició secular. Tot plegat és un deliri que, lluny de facilitar la integració de les noves identitats que han arribat al nostre país, els envia el missatge que la nostra, d’identitat, no té cap valor. És evident que les noves cultures ens engrandeixen i ens complementen, però només si les podem acollir des dels valors que ens han forjat com a societat. I el cristianisme ha estat, sens dubte, un valor central. Per entendre aquest fet cabdal, no cal creure en Déu, ni seguir cap litúrgia religiosa. Només cal saber d’on venim i qui som.

En tot cas, bon Nadal a tots. Que la conjura de l’amor, que ens aplega a la taula, triomfi per damunt de la incertesa i la por.