Sosté Mas Cantí

L'expresident del Cercle insisteix que l'independentisme ha perjudicat a Catalunya i creu que Europa ha d'avançar amb més rapidesa. L'alternativa és la irrellevància

1
Es llegeix en minuts
Sosté Mas Cantí

ELISENDA PONS

Fa anys vaig dir que era el gran activista de la burgesia. De la que des dels 50 va fer tot el que va poder per a des del Cercle d’Economia predicar –sense anar a la presó– que una democràcia europea i l’economia de mercat eren el futur a conquistar. Es va queixar: "¡Home!, ¿activista?". Doncs sí, als 94 anys, Joan Mas Cantí va protagonitzar dimecres a Foment un acte, amb Jordi Alberich, per insistir en el que pensa i en el que cal fer. ¿Per què a Foment? Sánchez Llibre ho va dir al presentar l’acte: Mas Cantí va ser clau juntament amb Ferrer Salat, com abans en la fundació del Cercle, per revitalitzar una institució que durant el franquisme va haver de dormisquejar.

Està satisfet perquè Europa avança. Però inquiet perquè ho ha de fer amb més rapidesa. En cas contrari, els països europeus no pintaran res al món que ve.

¿Catalunya? Aquí està més preocupat. És catalanista i sap que Catalunya està millor, però insisteix –el seu vell amic Jordi Pujol l’escoltava a primera fila– que l’independentisme ha sigut un error que l’ha perjudicat. Li agrada citar Vicens Vives, que als 50 va dir als llavors joves del Cercle: "Catalunya és una nació, però Espanya també, i la solució és Europa".

Notícies relacionades

Va lamentar no sentir-se a prop –com molts catalans de centre– de cap partit. Sens dubte no de Junts, al qual va titllar de "separatista". A la Transició la gent com Mas Cantí va fundar un partit de centre catalanista, però Pujol els va guanyar la batalla. ¿Per què no es van entendre amb UCD a les eleccions del 77? ¿Per què Ferrer Salat, el gran motor, va optar per construir la CEOE? Sigui com sigui, creu que CDC es va equivocar al no voler ministres a Madrid.

Hi ha –diu– més benestar social, però avui al capitalisme el mouen més els diners que l’empresa. I hi ha excés de desigualtats. Proposta: que els beneficis no siguin només dels accionistes, sinó que una part vagi als treballadors. Milloraria l’economia a l’impulsar el poder de compra. I el clima social. Als 94 anys pensa i segueix.