Dellafuente i Morad celebren la seva amistat

En un món ple d’egos gegants, de gelosia i de dubtes, de companyonatge, de vegades, artificial, de contractes que prohibeixen una cosa i la següent, és difícil que hi hagi dues estrelles que decideixin reunir-se en un gran esdeveniment per celebrar la seva amistat. I surtin d’aquesta festa agafats de l’espatlla, com una parella feliç i satisfeta que deambula sense rumb, i ballant lentament al son, per cert, de Tu sonrisa, d’Elvis Crespo. Sí, hi ha una multinacional al darrere d’aquesta imatge (Red Bull), incentivant-la, però no són sospitosos els dos protagonistes d’aquesta pàgina de mercantilitzar el seu art a tota a costa.

És a dir, Morad i Dellafuente han volgut fer-ho perquè un ho ha fet amb l’altre, per mostrar d’una manera singular, com sens dubte va ser el primer dels seus dos concerts conjunts al WiZink de Madrid, la relació d’admiració i respecte que tenen. "Agraeixo a Dellafuente tot el que ha fet per mi des del primer dia, em va donar consells i em va dir: ‘Aquí hi ha el camí, disfruta, xavalet’", va recordar Morad al final d’una nit apoteòsica.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

La unió entre tots dos s’escenificava la nit de dimarts amb dos escenaris connectats per una passarel·la, adornada com un carreró amb, fins i tot, els seus fanals. La germandat es va cultivar en un espectacle d’una hora i 45 minuts que va estar trossejat en diversos actes, amb un guió ple d’acció i moments icònics. Alguns, per exemple, quan s’hi van sumar membres com Maka, RVFV, Lola Índigo i Rels B. No va ser fins a la segona meitat del xou quan es van barrejar de veritat Morad i Dellafuente. Van cantar gairebé tot el seu epé conjunt, Zizou, i a mitja interpretació de Figo es van fondre en una primera i gran abraçada al mig de la passarel·la.

"Se suposa que calia parlar ara, però sobren les paraules. T’estimo, germà", va dir el de Granada anunciant l’escomesa final. D’esquena l’un amb l’altre, van cantar el remix de No estuviste en lo malo, en una escena tan senzilla com visualment hipnòtica, van recordar l’inici de la seva amistat, Dineros, i van passar per KTM abans de donar l’oportunitat al públic de corejar per primera vegada en directe Manos rotas, i celebrar que la germandat està més forta que mai.