L’hàbil sortida de Calviño
Nadia Calviño encara les seves últimes setmanes com a vicepresidenta primera del Govern espanyol després d’aconseguir els suports necessaris per assumir la presidència del Banc Europeu d’Inversions (BEI), braç financer de la Unió Europea, a partir del gener. El nomenament de Calviño és una bona notícia, perquè serà la primera dona que arriba a dalt de tot del BEI en els seus 65 anys d’història i perquè corregeix la infrarepresentació d’Espanya a la cúpula de les institucions europees. La quarta economia de la UE ha d’aspirar a una participació més gran de la que té amb les vicepresidències de Luis de Guindos (Banc Central Europeu) i Josep Borrell (Comissió Europea).
La designació també és benvinguda perquè esmena dos anteriors fracassos diplomàtics d’Espanya i de Calviño, que va intentar, sense èxit, aconseguir la direcció del Fons Monetari Internacional (2019) i la presidència de l’Eurogrup (2020).
Notícies relacionadesLa gallega ha sigut hàbil en el moment triat per deixar el Govern espanyol, al qual va arribar el 2018 amb un marcat perfil tècnic i amb l’ortodòxia d’alta funcionària europea com a brúixola. Cinc anys després, en canvi, torna a Europa amb una imatge molt més polititzada, pragmàtica i populista, tant que fins i tot els empresaris l’han xiulat en públic. El seu llegat definitiu encara està per escriure, però ella és l’autora material de les respostes econòmiques que Espanya ha donat davant esdeveniments externs (com la pandèmia de la covid o la inflació després de la guerra d’Ucraïna) i interns (Govern de coalició entre PSOE i Podem). Gràcies a això i a l’eliminació temporal de les regles fiscals de la Unió Europea, l’economia espanyola té avui bona salut.
El relleu de Calviño al capdavant d’Economia ho tindrà molt més complicat, amb un Govern integrat per múltiples ànimes ideològiques –també en l’àmbit econòmic– i amb una Unió Europea que instaurarà de nou les regles fiscals i exigirà polítiques d’austeritat.
