Les renovables, a casa de tots
Les energies renovables no es poden posar al menjador principal, sinó que han de ser a l’habitació de darrere. Aquesta proclama típica de les comarques de Girona, esmentada pel conseller David Mascort en una entrevista amb Guillem Costa, és un exemple del classisme més ranci de part de la societat catalana, contrària que hi hagi parcs eòlics i fotovoltaics a la Costa Brava o a l’Alt Empordà, en comptes de a la Catalunya buidada i pobra. Disfressada de verda ecologista, renega dels molins de vent per l’impacte paisatgístic i pel soroll, per molt que els territoris de Girona siguin deficitaris en energia elèctrica (producció sobre el total de consum).
Si els antirenovables deixessin de mirar-se tant el melic, frenarien la seva oposició a unes energies netes que han de ser respectuoses amb el medi ambient, tot i que no puguin ser innòcues al cent per cent. Ells les necessiten tant com l’aire que respiren. Només el parc eòlic Galatea (Albera, Alt Empordà) està en tramitació en una zona que no pot dependre només de la producció dels seus territoris veïns.
Notícies relacionadesEuropa ja camina en aquesta direcció i el 2023 ha tornat a batre el seu rècord de producció de renovables, amb el 43% de l’energia generada al Vell Continent procedent de fonts netes. Un any abans aquesta xifra se situava en el 36%, segons dades que ha fet públiques avui l’agència europea de dades espacials i climàtiques Copernicus en el marc de la celebració del Dia de la Terra. La hidroelèctrica i l’eòlica van ser les dues principals fonts renovables.
A Espanya, malgrat l’oposició dels negacionistes i els retards burocràtics en la tramitació dels projectes, les renovables han avançat els combustibles fòssils i ja suposen un 60% de la producció del país. Catalunya no en pot quedar al marge. La transició energètica i la descarbonització obliguen a tothom en una comunitat autònoma que va amb molt retard en els seus compromisos contra el canvi climàtic.
