Error del sistema
Mesquinesa a les aules
Durant anys, els governs independentistes es van dedicar al somieig de ser grans. El seu fruit: una escola empetitida
El 7 de desembre del 2010 es van conèixer els resultats de l’informe PISA del 2009: Catalunya superava en lectura, matemàtiques i ciència la mitjana espanyola i estava lleugerament per sobre en lectura dels països de l’OCDE, el club dels 30 més rics del planeta. La millora respecte als resultats del 2006 era notòria i, a més, s’havia aprimat la franja d’alumnes amb pitjors resultats i reduït la distància de resultats entre centres públics i privats.
El 27 de desembre del 2010, Artur Mas era investit president de la Generalitat. Final del tripartit i inici de l’austeritat. Catorze mesos més tard, un miler de professors, estudiants i pares es manifestaven en contra d’una nova tisorada. El pressupost ja s’havia reduït un 12%. Les baixes i jubilacions del professorat només s’estaven cobrint parcialment i l’alumnat era cada vegada més nombrós. Les ajudes al transport escolar i als menjadors també s’havien reduït.
El desembre del 2013, la llavors consellera d’Educació, Irene Rigau, va assenyalar la immigració com la causa dels pitjors resultats que havia obtingut Catalunya respecte a altres comunitats. Un any abans, el Govern havia donat llum verda a la jornada intensiva. El 80% dels instituts s’hi van acollir. Un alleujament per a una plantilla sobrecarregada, un estalvi pel tancament de menjadors escolars... I més traves al rendiment escolar i a l’alumnat més vulnerable.
Notícies relacionadesEl 2015, Catalunya va aconseguir repuntar en matemàtiques i ciència, en lectura continuava descendint. El 2018, Clara Ponsatí va anunciar que es fitxarien professors per a l’ESO que no haguessin cursat el màster obligatori. De sobte, la urgència per falta de professorat. Un jutjat va frenar l’arranjament.
Fins aquí, un passat de retallades, improvisacions i desatenció a l’educació. El nou informe PISA ha sigut un cop per a Catalunya: els pitjors resultats de la història i molt per sota de la resta d’Espanya. A més, s’ha eixamplat la bretxa en funció de la renda. A Catalunya, el 27,5% de nens i adolescents estan en risc de pobresa. Les taxes d’abandonament escolar són alarmants. L’esforç dedicat a l’alumnat amb necessitats especials és insuficient. I la formació de gran part del professorat presenta carències. ¿Podem parlar de qualitat d’educació si suspenem en equitat? Durant més d’una dècada, els governs independentistes es van dedicar al somieig de ser grans. Mentrestant, la mesquinesa dictava les seves decisions en l’àmbit social. El seu fruit: una escola empetitida i anquilosada..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
