Abisme fins a les europees

Renovar el Consell exigeix un pacte entre els dos grans partits perquè, per garantir la seva pluralitat, la Constitució exigeix una majoria molt reforçada de tres cinquens per a la seva elecció al Senat i el Congrés. Però des del 2018 el PP, amb diferents arguments, s’ha negat a acordar la renovació. Bé, Pablo Casado en va pactar una que hauria convertit Manuel Marchena, president de la Sala Penal, en president del CGPJ i del Suprem. Però no va arribar a port perquè el dirigent del PP Ignacio Cosidó, en una comunicació interna que va transcendir, va afirmar que era un bon pacte perquè així es controlaria "per la porta del darrere" la Sala Penal. Immediatament, Marchena hi va renunciar i tot es va ensorrar.

I la situació s’ha anat fent insostenible. Per forçar el PP, el Govern va dictar una llei que impedia que un Consell en funcions continués nomenant els presidents de les audiències provincials, dels tribunals superiors de les comunitats i els magistrats del Suprem, i avui estan vacants 85 alts càrrecs judicials, 29 al Suprem. El 2022, el llavors president Carlos Lesmes, elevat pel Govern de Rajoy, va arribar a dimitir amb gran escàndol per forçar la renovació. Però ni així, res de res i tot va continuar deteriorant-se.

L’última posició endolcida del PP –després que el comissari Reynders deixés clar que la renovació era prioritària– admet que el Consell es renovi amb la llei actual, però exigeix que, alhora, es canviï la llei perquè els 12 membres de la carrera judicial del Consell (els altres vuit són juristes de prestigi) no siguin designats per les cambres, entre una llista votada pels jutges, sinó elegits directament pels mateixos jutges.

El PP exigeix, així, el canvi d’una llei que va ser votada amb majoria del PP, i amb què es va elegir el Consell actual quan Rajoy tenia majoria absoluta. Argumenta que cal "despolititzar" el CGPJ, però amb l’actual norma la seva majoria conservadora no podria revalidar-se, mentre que si fossin només els jutges els que elegissin els 12 de la carrera judicial s’imposarien candidats pròxims a la sempre majoritària i conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

Tot es pot defensar, però durant cinc anys el PP no ha volgut pactar un nou CGPJ. I encara és més difícil que ho faci ara quan està sacsejat i irritat perquè, tot i guanyar les eleccions del 23J, no ha assolit prou majoria per governar. A més, Sánchez només ha aconseguit ser investit per un pacte amb Puigdemont que ha exigit una llei d’amnistia que el PP –i no només el PP- creu inconstitucional. I Feijóo aposta que l’amnistia serà la tomba de Sánchez.

El PP fa cinc anys que no vol renovar el CGPJ i Sánchez és president legalment -Feijóo ho admet–, però amb pactes foscos amb l’independentisme que el PP creu inadmissibles. El PP no compleix una obligació constitucional, però és el primer grup parlamentari i governa a la majoria de comunitats (de vegades amb Vox). I Sánchez només ha sigut investit gràcies a l’amnistia exigida per Puigdemont, que no aprova la majoria d’espanyols, i amb el suport dels molt diversos independentistes, de Sumar... i de Podem.

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial combat els ciberdelictes

‘Tourists go home’

¿Quan es podrà superar aquesta tensa i endimoniada situació i governar amb certa normalitat? Sembla que mai abans de les europees del juny del 2024 que el PP vol convertir en un referèndum contra Sánchez. Però les europees ni són un referèndum ni decideixen el Govern d’Espanya. ¿Llavors? ¿Fins que es trenqui –que passarà algun dia– la majoria de la investidura i es convoquin eleccions?

L’únic garantit és, doncs, una gran crispació i altes dosis d’inestabilitat. I malgrat tot... l’Ibex avança. ¡Curiós.