‘Pla Guilarte’ per renovar el CGPJ

Félix Bolaños ja és gat vell en això de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els seus interlocutors canvien però ell es manté. I ara ja ho fa com a ministre de Justícia, càrrec que s’ha afegit al de ministre de la Presidència. I en l’art de negociar amb un PP que va estar per aconseguir el novembre del 2018 la presidència del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial –tant el PSOE com el PP van acordar el nom del sempitern president de la Sala Segona, Manuel Marchena, pacte frustrat– i que des d’aleshores argüeix que només si hi ha canvi del sistema d’elecció donarà suport a la renovació d’un òrgan el bloqueig del qual dura cinc anys, Bolaños ja ha tingut molt de temps per exercitar el seu canell de negociador. Ara el Govern, a través de Bolaños, ha agafat al vol una «tercera via» de renovació llançada –aparentment ni PSOE ni PP- per Vicente Guilarte, un home que va arribar al CGPJ a proposta del PP el 2013, per suggerir a Núñez Feijóo que es pot examinar àmpliament la renovació. Una enèsima iniciativa, però amb el ganxo de pla Guilarte, que el president Pedro Sánchez posarà sobre la taula de la seva pròxima reunió amb el president del PP. Fonts oficials del Govern no es fan il·lusions sobre una renovació en els pròxims sis mesos, més precisament, abans de l’estiu del 2024. El calendari del debat parlamentari –llei d’amnistia– i el cicle electoral –gallegues, basques i europees– fa difícil una foto amb el pacte firmat Feijóo-Sánchez abans que acabi aquest cicle. L’horitzó és, doncs, el setembre del 2024. Però en vista de l’experiència és necessari reprendre les negociacions al més aviat possible.

Vicente Guilarte sempre ha sigut considerat, tot i que proposat pel PP com a vocal, una ànima lliure dins del CGPJ. En les últimes setmanes s’ha tornat a distanciar de l’home que se sent amb comandament a la plaça dins del grup conservador: el soci del poderós bufet d’advocats Cuatrecasas José María Macías. En la seqüència de l’allunyament de Guilarte es pot destacar la seva posició el 6 de novembre passat davant la canonada en forma de declaració institucional que van imposar nou vocals conservadors contra cinc. Guilarte va votar en blanc. Tres dies més tard, el 9 de novembre, el sector conservador va impulsar la proposta en la Comissió Permanent del CGPJ de rebutjar la idoneïtat a Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat a través d’un informe sense precedents si es consulten els informes emesos anteriorment, ja sigui en el cas de fiscals generals del PP com del PSOE. Els vuit recalcitrants retreien a García Ortiz no la falta de requisits –en això havia de consistir l’informe–sinó que, per exemple, no s’hauria pronunciat contra l’amnistia, una proposició que es començarà a debatre al Congrés dimarts vinent, i en altres assumptes de caràcter politicojudicial. Guilarte se’n va tornar a desmarcar. Però aquesta vegada no es va limitar a això, com el vot en blanc que va emetre el 6 de novembre. Anunci que presentaria un vot particular junt amb el grup progressista, encapçalat aquesta vegada per Roser Bach, signant de vot juntament amb altres vocals. Ves per on, com en aquest cas, es va despenjar del sector recalcitrant Juan Martínez Moya, la votació va sortir vuit conservadors contra set. Si la vocal Concepción Sáez hi hagués sigut present –hi va renunciar en senyal de protesta a finals de març del 2023– la votació hauria acabat en empat, cosa que amb el vot de qualitat de Guilarte hauria frustrat l’informe negatiu. No ha transcendit, però EL PERIÓDICO ha sabut que la intenció del sector de la Comissió Permanent impulsat per Macías d’emetre un comunicat especialment contundent i extens contra les referències al lawfare (utilització de la justícia i els procediments per a finals polítics, extrajudicials), l’acord subscrit pel PSOE i Junts, Guilarte es va unir al sector progressista per fer una declaració de baixa intensitat. Hi va donar suport però va contribuir a descafeïnar-la. Per a la irritació, segons han confiat fonts solvents a aquest diari, de Macías. Finalment, al presentar la idea de renovar el CGPJ a través d’una alternativa, Guilarte s’ha apartat encara més del sector conservador.

La llei del PP

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

En realitat, la seva iniciativa –treure al CGPJ la potestat que li confereix la Constitució per fer els nomenaments de jutges i magistrats, i també els dos que integren el TC– s’ha allunyat tant del PP com de les associacions judicials –per exemple, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM)–, que volen no menys sinó més poder per a un CGPJ on els jutges elegeixin directament els 12 vocals procedents de la magistratura. Tot i que fonts socialistes estimen inviable aquesta idea, la iniciativa els sembla afavorir un debat sobre la renovació i assenyalen que cal estar oberts a fer alguna innovació en una futura llei que hauria, precisament, de pactar el PSOE i el PP. Però, parlant en plata, ¿quina llei d’eleccions del CGPJ s’aplica ara, la del PSOE del 1985, com sol dir al vol el PP, o les lleis del PP? Perquè, en rigor, el que el PP bloqueja des del 2018 no és només la Constitució... sinó la seva pròpia llei.

¿Que com és això? La llei que no vol aplicar és la «seva» llei, és la llei orgànica del 2013, quan va ser modificada pel ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, amb la majoria absoluta obtinguda per Mariano Rajoy el 2011. El primer sistema aplicat amb la democràcia va ser el corporatiu pur, pactat pel president Adolfo Suárez amb la cúpula judicial franquista, eren els jutges els que elegien els vocals. El sistema parlamentari pur va ser aprovat pel PSOE el 1985, segons el qual el parlament elegia lliurement entre tots els jutges que estimés. Va ser José María Aznar qui amb la seva majoria absoluta del 2000 va instaurar un sistema mixt: elecció pels jutges (associacions) de ternes de candidats que el Parlament, al seu torn, consagra legislativament. n