Acords Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’independentisme inútil
L'independentisme -si vol ser útil I recuperar el tremp- ha de saber reprendre el rumb, deixar de llepar-se les ferides i deixar de fer el mec sobre una victòria que l’exili i la presó desmentien factualment
El gir de Puigdemont obre l’interrogant a Junts sobre el retorn de l’esperit convergent
Un cop sigui investit Pedro Sánchez –per ara l’única certesa– passarà Collboni a tancar acords a l'Ajuntament de Barcelona. I resulta que després de tants esgarips tant podria ser amb Trias com amb Colau o Maragall. O una triangulació. Seria gros que ara Junts sí que governés amb Collboni a la capital de Catalunya després que Puigdemont forcés trencar amb el Govern Aragonès per botiflers. Però vaja, a aquestes alçades de la comèdia juntaire del nosurrender tampoc vindria d'aquí.
Artur Mas deia dimarts a ca n’Ustrell que Puigdemont podia triar entre la coherència o la utilitat. I -després de sis anys de brandar amb fúria l’estelada- ha triat, opció preferida per Mas, ser finalment útil.
Quan el colomenc Rufián defensava un independentisme que ‘militi en la utilitat’ se n'hi fotien propis (alguns) i estranys. Més que fotre-se'n li deien el nom del porc. De nyordo en amunt, un insult xenòfob d'ampli predicament entre els indepes purs. Tot sovint neoindepes que donen tot el sentit del món a allò de predicar amb la fe dels conversos.
L'independentisme no va saber pair la revolcada post 1 d’Octubre. Almenys bona part d'aquest independentisme. En particular el que ha liderat Puigdemont ‘el Legítim’. Encara que no només. Els republicans ho van fer a empentes i rodolons, excessivament permeables a la crítica iracunda dels seguidors del Legítim. Però a poc a poc van anar centrant un discurs que assumia una realitat que res tenia a veure amb la ficció teatral d’un Consell de la República que Puigdemont -amb l’aquiescència servil dels seus ministres- ha tractat com si fos un clínex.
L'independentisme -si vol ser útil I recuperar el tremp- ha de saber reprendre el rumb, deixar de llepar-se les ferides i sobretot deixar de fer el mec sobre una victòria que l’exili i la presó desmentien factualment.
L'amnistia, Rodalies o les millores per alleujar una Generalitat constrenyida pels interessos financers són un primer pas. També aquest tast d’estat plurinacional que és a les beceroles. Però que ara s’insinua amb força davant l’Espanya que branda la dreta i l’extrema dreta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
