Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les nits de Madrid

Tant pel to violent com per la presència de personatges estrafolaris, et transporten a aquests aldarulls contra el Capitoli

L’extrema dreta més violenta s’apropia de les protestes davant la seu del PSOE en una altra nit de disturbis

Què i qui hi ha darrere dels ‘escraches’ a seus del PSOE

2
Es llegeix en minuts
Les nits de Madrid

José Luis Roca

Arribo a casa i em disposo a veure el recorregut que fa un canal esportiu pels partits de la Champions que es juguen a la mateixa hora. És divertit perquè, primer, no t’hi va res; segon, et desembussa el cervell amb dosis contínues de gols intranscendents que et transporten a un estat quasi zen; i, tercer, et produeix una mena de descàrrega d’adrenalina controlada, perquè resulta que sempre hi ha activitat. La història consisteix en el fet que la cadena et proporciona imatges de tots els partits consecutivament i va connectant amb cada camp a criteri del realitzador. El que succeeix és que, de cop, passen d’una jugada anodina, al mig del camp, a Porto, a un atac versemblant a París. Aleshores, saps (intueixes, esperes) que han connectat amb el Parc dels Prínceps perquè algú ha fet un gol. No sempre és així, però resulta que qualsevol canvi d’ubicació (sobtat, per definició) és molt més que una tria a l’atzar: és l’anunci d’una novetat que l’espectador sap que s’ha produït (perquè hi ha un petit decalatge horari), però de la qual desconeix les dimensions i les característiques.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Arribo a casa, disposat a rebre les punxades de frivolitat i buidor que el metge em recomana per tenir una vida sana, i m’enfronto de cop a un altre tipus de carrusel. Aquesta vegada, l’espectacle (acordem de dir-ne així) és el mateix, però varien les cadenes que el retransmeten. El terreny de joc són els carrers cèntrics de Madrid i soc jo qui va canviant de canal. És una autèntica lliçó de política i de sociologia. La majoria col·loquen aquestes greus efusions feixistes al mateix nivell que el concurs que vindrà després o que una notícia sobre no sé quina infidelitat de l’hereu al tron de Dinamarca. En una cadena, es dediquen a ensenyar bales de gomes i homes ensangonats (tot i que interrompen la programació per la publicitat d’un ‘reality’) per demostrar la tesi de la policia desbocada, sense dir en cap moment que els antidisturbis han carregat contra una banda de nazis atiada per declaracions i proclames incendiàries. El Gran Wyoming, a la Sexta, diu les coses pel seu nom i reclama responsabilitats als instigadors polítics. Les nits de Madrid fan pensar (tant pel to violent com per la presència de personatges estrafolaris) en aquelles algarades contra el Capitoli. Amb un to més esperpèntic encara. No hi ha la incertesa del resultat, com passa amb el futbol, però sí l’anunci d’un desenllaç imminent, desconeixedors encara de les dimensions d’una roda de fira incessant que prové de la més antiga foscor.