Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’amnistia, pitjor que un crim
El problema de Madrid és que allà viuen molt lluny de Catalunya, per això s’entossudeixen a solucionar-nos problemes inexistents
Esperanza Aguirre encapçala una altra protesta contra l’amnistia davant la seu del PSOE
La Fiscalia recorrerà la interlocutòria que implica Puigdemont a Tsunami perquè només veu desordres públics
Mendicar no és ni dolent ni vergonyós. Hi ha indigents que pidolen unes monedes jurant no gastar-se-les en vi i hi ha qui mendica una mica d’amor a la parella, perquè no el deixi. Sol ser l’última opció, però un pot dur-la a terme amb certa dignitat. Mendicar vots és una altra cosa, això és el més baix al que es pot caure en el camp de la mendicitat. A mi em faria molta vergonya mendicar set vots, i a més en públic, però és clar, és que jo he treballar tota la vida i ja hi estic acostumat, entenc que a en Pedro Sánchez aquesta possibilitat l’aterreixi i que prefereixi perdre la dignitat a haver de buscar-se una ocupació. Així i tot, valorar la pròpia honra en set vots és un preu molt baix, equival a no tenir-la.
El problema de Madrid és que allà viuen molt lluny de Catalunya, per això s’obstinen a solucionar-nos problemes inexistents. Mirin si viuen lluny, que fa dos dies que es queixen que l’altra tarda hi va haver una manifestació davant la seu del PSOE i es va tallar un carrer. Angelets. Durant mesos, a Catalunya va haver-hi carrers tallats diàriament, aeroports i estacions de tren ocupades per impedir el servei, carreteres i autopistes preses, seus de diversos partits pintades i amenaçades, i diners públics desviats per a ús partidista. Ni les universitats es van deslliurar del vandalisme. I saben a Madrid qui en van ser els responsables? Què han de saber, si viuen tan lluny. Jo els hi explico: aquests a qui pretenen amnistiar, suposo que amb el propòsit d’animar-los a reprendre les seves activitats, ara que fa anys que callen.
El govern s’ha obstinat a demostrar que l’amnistia és perfectament legal, i el gran parany en què pretén fer-nos caure és portar el debat cap a aquesta legalitat. El problema no és aquest. A ningú li importa que l’amnistia tingui cabuda en la llei, tant és el que dictaminin el TC o el CGPJ, no tot el que és legal és bo, com sap qualsevol fumador, qualsevol alcohòlic o qualsevol esposa enganyada pel seu marit, sempre dins de la legalitat. Fins i tot els bancs ens cobren comissions legalment. Legal o il·legal, l’amnistia donarà noves ales al llacisme, i a més serà un insult als milers de catalans que –sense l’ajuda del govern, per cert– hi van plantar cara. És igual que l’amnistia sigui legal perquè, parafrasejant Talleyrand, és pitjor que un crim: és un error.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
