Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Minut i resultat
Som a l’avantsala de moviments tectònics, pel que sembla, mentre contemplem com el sismògraf oscil·la cap a la catàstrofe anunciada, cap a la profecia autocomplerta
Junts carrega contra el pacte PSOE-ERC i allarga la negociació per reforçar l’amnistia
Aznar carrega contra Sánchez davant Feijóo: «És un perill per a la democràcia constitucional»
El degoteig de notícies al voltant de la futura llei d’amnistia té un aire de retransmissió esportiva, una mena de carrusel en el qual sabem les jugades més ben trenades, els atacs prometedors, les faltes i les targetes, les aturades i les rematades a porta, amb la incandescència del neguit pel resultat i el temor que el VAR acabi anul·lant un gol per decisió pròpia o per la pressió exercida pels rivals. Que cadascú posi noms propis a la metàfora. El cert és que estem aferrats al transistor o a les xarxes per conèixer com va el partit, mentre observem com avança el temps, aliè a les vicissituds del pacte, impertorbable. Minut i resultat. Mentre contemplem, en l’horitzó immediat, la dalla d’una data inajornable. Alhora, sabent moltes coses, n’hi ha moltes que se’ns escapen: els temors d’uns, els conflictes interns que fan trontollar l’entesa, les baralles caïnites, la lletra petita. I el rellotge que marca les hores s’assembla a allò que deia Cortázar al ‘Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda a un reloj: «Cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire». Tic, tac.
Si no arriba aviat la notícia del gol (revisable, per descomptat, per una autoritat que arbitra i, al mateix temps, és part de la jugada), correm el perill d’elevar el termòmetre de les frases històriques més enllà de les fronteres del que és concebible i suportable. N’hi ha per a tots els gustos. N’hi ha que semblen extretes d’una pel·lícula bèl·lica (Turull diu que «no deixarem cap soldat a l’estacada»), n’hi ha que juguen a la lliga de l’apocalipsi (Feijóo, quan parla del «precipici constitucional») i n’hi ha que encara fan més passes cap a la fi de la civilització (Aznar, quan afirma que Pedro Sánchez és «un perill per a la democràcia»). Patxi López certifica el temor davant les virulentes reaccions de la dreta («hi ha coses que són molt perilloses, perquè no sabem com acaben»), unes declaracions que podrien ser la resposta a la inquietant pregunta de la politòloga Tamara Falcó: «És indignant, però ¿com es frena, tot això?».
Som a l’antesala de moviments tectònics, pel que sembla, mentre contemplem com el sismògraf oscil·la cap a la catàstrofe anunciada («és el principi del final», diuen els jutges de l’Asociación Profesional de la Magistratura), cap a la profecia autocomplerta. I anem escoltant i llegint com va el partit, pendents dels últims segons que, com tothom sap, és quan es fan (o s’anul·len!) els gols que passen (o no) a la història.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
