Apòstols de calendari

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

25 de d’octubre del 2023. 19:22

0 Comentaris

REUTERS/Remo Casilli/Foto de archivo

Als quioscs de Roma, com a tot arreu on encara queden quioscs, hi venen de tot. Diaris i revistes, per descomptat, però també foteses diverses, fascicles col·leccionables i souvenirs. A Roma, per exemple, hi pots comprar peces que imiten la pedra, fetes amb material sintètic, amb el nom dels carrers més coneguts. O reproduccions en miniatura del Colisseu o estatuetes dels cèsars. També calendaris. Ara comença a ser l’època de comprar-ne, en previsió del temps que ha de venir, però resulta que tot l’any n’hi ha, penjant d’algun fil de l’estructura del quiosc o col·locats en un expositor. A Roma, hi ha tres tipus de calendaris. Un que reprodueix escenes de «Vacances a Roma», amb dotze fotogrames de la pel·lícula, amb Gregory Peck i, esclar, Audrey Hepburn. Un altre amb tot de gats (els famosos «gatti di Roma»), que són a tot arreu, sobretot deambulant entre les ruïnes de l’imperi i, sobretot, a l’Àrea Sacra del Largo Argentina, arraulits i somnolents a la vora del lloc on diuen que van assassinar Juli Cèsar. I un tercer, que rep el nom de «Calendario romano» i que ofereix les vistes privilegiades no pas de la ciutat, sinó de dotze sacerdots bellíssims, la majoria. Vull dir que la majoria són sacerdots i que són força guapos. El 2024 farà vint anys que es comercialitza i té una història ben curiosa. És la iniciativa d’un personatge venecià, Piero Pazzi, que es veu que estava obsedit per la incultura dels visitants del Vaticà. Va decidir, doncs, de publicar una guia resumida de l’estat més petit del món, amb tot de curiositats, com ara la farmàcia que té medicaments d’arreu o com ara la fixació dels filatèlics per adquirir segells emesos per la Santa Seu. El reclam eren els capellans. Jo, que n’he comprat uns quants, d’aquests calendaris, no m’havia fixat mai en la lletra petita que acompanya les figures dels preveres «joves i pulcres» (ho diu Pazzi), talment apòstols (són dotze, com és obvi) d’un catolicisme on la superficialitat sexi es cotitza més que la teologia de la Pontificia Università Gregoriana. El fotògraf, que renova de tant en tant el mostrari, afirma que es fixa en sacerdots autèntics, tot i que, a vegades, ha resultat que els alçacolls, els barrets i les sotanes eren postissos. Tant és. Hi ha exemplars del calendari a tot el món i Pazzi diu que es ven molt, per internet, en entorns protestants. Ja sigui com a record romà, com a ressort de la libido o com a simple decoració per a residències de la tercera edat, els camins del Senyor són certament inescrutables.