NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aragonès, Illa i la claredat
Quan un conflicte s’enquista hi ha els que el converteixen en el seu mode de vida, sigui econòmic o polític. Mantenir que l’1-O va ser un referèndum vàlid quan es va fer amb les regles d’una sola de les parts i sense empara legal reconeguda és una manera d’eternitzar la situació catalana que pot donar algun rèdit electoral, però que no soluciona res, ni tan sols per als que desitgen la independència. En aquest moment, és una retòrica que es pot carregar un eventual acord d’investidura. Però és una retòrica, ho vulguin o no, que trasllueix una certa debilitat d’aquest sector de l’independentisme. De la mateixa manera, comparar la situació actual d’Espanya amb els Balcans és un insult a la intel·ligència i una falta de respecte als morts d’aquesta guerra. És també una fórmula que pot donar algun rèdit electoral, però que no soluciona res i cronifica la situació.
L’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, va posar en marxa, després de la sortida de Junts del Govern, una comissió acadèmica perquè fes un dictamen sobre les condicions en les quals es podria arribar a un acord com el del Quebec, fonamentat en el concepte de claredat. EL PERIODICO va avançar el contingut del dictamen dimecres passat i aquest dilluns el va presentar Aragonès. Més enllà del paral·lelisme amb el tema canadenc, discutible com tot paral·lelisme, la proposta té una virtualitat que, lamentablement, no s’ha obert pas: és una proposta que versa sobre el mètode d’afrontar el debat sobre la independència de Catalunya. I el document ofereix alternatives per fer-ho dins de la Constitució. Aragonès ha anunciat que portarà el tema a una taula de partits catalans que convocarà quan hi hagi Govern a Madrid. Aquest és un deute que té pendent amb el PSC des de l’anterior legislatura. Els socialistes han agraït el pagament del deute però han advertit que no aniran a parlar d’un referèndum. El repte d’Aragonès és adaptar el dictamen a les exigències del primer partit del Parlament. I, si es donen les condicions, Illa hauria d’explorar aquesta pista d’aterratge per continuar avançant en la resolució del problema com s’ha fet fins ara. És lògic que als socialistes se’ls faci bola tractar-lo en el precís moment de defensar l’amnistia, però, a futur, aquest dictamen és el camí per als que, com Illa i Aragonès, volen solucionar el tema i no només malviure políticament de la seva existència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.