Inseguretat al girar la cantonada

Creure amb complaença que vivim en un món segur afegeix un plus a la inseguretat. En aquesta part del món ara per ara les catàstrofes no es concatenen, però sempre hi ha sorpreses terribles. Apunyalat per un gihadista, ha mort un professor francès d’Arras. Amenaces de bomba han fet tancar el Louvre i el palau de Versalles. Dos morts a Brussel·les a mans d‘un peó del terrorisme islamista.

A Polònia sembla probable que el recompte electoral de diumenge representi l‘arribada d‘un Govern amb Donald Tusk –amb disseny de coalició centrista–, en substitució del partit dretà Llei i Justícia, el més votat, però haurà d‘atendre el recel polonès per la immigració. Tot i així, alleuja l‘ansietat de l’‘establishment’ de Brussel·les, ja prou aclaparat per la fatiga en el suport a Ucraïna i les discrepàncies tan inoportunes enfront de l‘atac terrorista de Hamàs contra Israel. Que governi Donald Tusk a Polònia és un respir més aviat fugaç perquè ja ha començat la batalla política de cara a les eleccions del Parlament Europeu al juny. Ja són als vestidors els púgils per a la confrontació encara que, una vegada més, l‘electorat sembla passiu i fora de joc.

L‘astut i corrupte Talleyrand digué que l‘estabilitat supleix sovint la perfecció, però la perfecció per si mateixa no pot suplir l‘estabilitat. Aquest és el nom del joc, de la mar Negra al golf Pèrsic, del Parlament Europeu al Capitoli, de Buenos Aires a Nova Zelanda. Davant tants nuclis inestables, potser el més prudent seria un esforç prioritari per preveure els conats d‘inseguretat, les fractures en 'l’statu quo' i no donar per descomptada la ‘pax’ de la vella i nova Europa, especialment amb Putin en el gabinet de guerra i l‘Orient Mitjà amb els míssils desbocats. Això també té a veure amb Gaza.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Als Estats Units, el decorat és de crisi vital. Després d‘un espectacle poc exemplar, encara no està resolta la successió del president del Congrés. Mentrestant, gran part de la ciutadania veu l‘edat del president, Joe Biden, com un risc en cas de nou mandat presidencial, alhora que Donald Trump, el candidat republicà ara com ara amb més suport, dia sí dia no injuria els jutges de la gran nació. El Partit Republicà s’ho juga tot, però també els demòcrates, en mans de l‘ala esquerra. La síndrome d’inestabilitat col·lectiva és patent. Per als qui els Estats Units són encara una columna de la seguretat global, encara que en hores baixes, veure tant desconcert esvera. No és anecdòtic que el capitost del caos republicà sigui el congressista Matt Gaetz, que demanava el premi Nobel de la pau per a Trump com a reconeixement per les seves converses de pau amb Corea del Nord. Sense un líder consistent, el Partit Republicà s‘esquerda visiblement, sense un candidat que vagi al capdavant.

És un immens error suposar que si els Estats Units perden força serà una oportunitat per a la Unió Europea. Els Balcans havien de ser també l’oportunitat i no ho van ser. Si els Estats Units es ‘des-atlantitzen’, el procés europeu en sortiria perjudicat. En cas que Trump torni a la Casa Blanca, algunes legitimitats quedaran en la cornisa. És una crisi d‘autoritat que corroeix el bipartidisme. Com serà si la política predica deslleialtat institucional? Així les masses digitals posen el cursor en la llei de Lynch. Hi ha algoritmes de la inestabilitat. I les opinions públiques denoten poca fortalesa enfront de la posveritat i les ‘fake news’. Això també fa més greu la inseguretat.